El llibre em va cridar l'atenció tan bon punt vaig saber de
la seva existència i és que només que llegim la contraportada veiem que es
tracta d'una novel·la força especial. Esbrinar que l'autora, Paola Peretti, ens parla de la
seva pròpia realitat a través del personatge protagonista, Mafalda una nena de nou
anys, va fer que encara tingués més interès per la trama i és que ja sabem que
els fets reals o les històries basades en fets reals, criden poderosament
l'atenció del lector.
La Mafalda sap que la seva vista té
data de caducitat: sis mesos. La seva unitat de mesura per saber a quin ritme
hi deixa de veure és la distància que la separa del cirerer que hi ha al pati
de l'escola i cada dia ha de ser més a prop per albirar-lo; per aquest motiu la
Mafalda
fa una llista de coses que li agradaria fer mentre encara s'hi vegi.
Dient-vos això, que no avanço res doncs és la contraportada
del llibre, podeu pensar que estem davant una història de llàgrima fàcil,
trista…, ans al contrari! Estem davant una història potent, irònica, divertida,
escrita amb la senzillesa i la naturalitat que demana el llenguatge infantil.
La Mafalda és la narradora de la seva
història i és la seva visió, de nena especial per les circumstàncies que li
toquen viure, qui ens relatarà com gestiona el seu problema.
A la Mafalda l'acompanyen un seguit de
singulars personatges: Ottimo Turcaret, el seu gat marró i
gris que va rescatar del cirerer de l'escola quan era tan petit que li cabia a
la butxaca; els seus pares, un matrimoni que es desviu
per la seva petita i que afronta com bonament pot la seva malaltia; en Filippo,
el nen conflictiu de l'escola que resulta ser el seu millor amic; Chiara,
era la seva amiga però que li gira l'esquena; l'Estela, la conserge de
l'escola que sempre vetlla per ella. Tots ell, cadascú a la seva manera faran
entendre a la Mafalda que les coses
essencials de la vida no cal veure-les per sentir-les.(fent al·lusió a la
frase del llibre «el petit príncep»)
Cada un dels personatges estan perfectament perfilats en el
paper que els toca jugar, però si hi ha un que ens roba el cor, aquesta és,
indiscutiblement, la Mafalda.
L'autora ens descriu a una nena intel·ligent, tranquil·la,
decidida, imaginativa, reflexiva, que de vegades sembla més gran dels que és,
però que majoritàriament es comporta com una criatura de nou anys. Mafalda
és una nena especial, però no penseu que ho és perquè està malalta, perquè
erraríeu en la percepció, ella és especial per la prodigiosa imaginació que té,
per com afronta les coses del dia a dia, per com es relaciona amb la gent; en
definitiva per ser com és.
És important destacar l'estil narratiu de Paola Peretti, impecable,
senzill, dolç, harmoniós i emocionat. La delicadesa, la força i la passió que
aboca en la seva novel·la, i la gran traducció d'Anna Casassas que així ens ho transmet, fan que com a lector et
quedis enganxat a la història de la Mafalda.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada