TERRA ASPRIVA

Amb «Terra Aspriva (un western)» Sebastià Bennasar ha guanyat el Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres del 2018.

Ambientada en el món rural dels pobles envoltats de vinyes i amb el raïm i el vi com a uns dels protagonistes, Bennasar ens porta una història amb un rerefons desgraciadament massa actual: les dones maltractades i els joves que per molts estudis que tinguin acaben treballant en precari. Joves i no tan joves perquè a la novel·la també trobem a pares de família, homes d'una certa edat, que han perdut la seva feina i que han de fer de temporers a les vinyes.

Em retrobo amb el Bennasar més combatiu que a través de la seva prosa ens deixa veure tots aquells aspectes de la societat que el preocupen i, perquè no dir-ho, amb el Sebastià que a mi més m'agrada. Mai he negat la meva predilecció per la seva obra —de fet és l'autor més ressenyat en aquest bloc (i encara tinc pendent una ressenya i la lectura d'uns altres dels seus llibres)— i tot i que la seva vessant més gamberra em diverteix molt si he de triar, en quedo amb aquesta.

La novel·la és certament curta, no arriba ni a les cent pàgines, espai més que suficient perquè l'autor desenvolupi una història força completa on no falta de res: venjances, morts; adolescents embarassades que han caigut en el parany d'algú que els hi ha promès el que mai pensava complir; picabaralles entre famílies del mateix poble que encara s'arrosseguen des dels temps de la guerra civil; assassins a sou i vilatans que fan justícia encara que no sigui de la manera més licita ni dins la llei.

I la descripció del món rural on moltes vegades els acords sobre l'arrendament de terres era verbal i revocable d'any en any; pobles on tothom coneix a tothom i on els límits queden dibuixats pels locals que freqüenten uns o altres o per les vinyes on es treballa.

Gaudir de la prosa de l'autor sempre és un plaer, i, certament, aquesta vegada m'he quedat amb ganes de més.