LA RED PÚRPURA

Després d'haver llegit «Lanovia gitana» tenia moltes ganes d'agafar aquesta segona entrega sobre la inspectora Elena Blanco i la BAC, Brigada d'anàlisis de casos; de saber que havia passat amb el seu fill i de veure l'evolució d'uns personatges que, en aquella primera entrega, m'havien captivat.

 Carmen Mola ens va deixar amb la mel als llavis quan va acabar la seva primera novel·la amb un impressionant cliffhanger i l'inici de «La red púrpura» no pot ser menys impactant, tot l'equip de la BAC està mirant el que suposadament és una retransmissió esportiva, un partit de futbol que amaga un esdeveniment molt més macabre: la tortura i mort d'una noia en directe. Cosa que em va fer pensar que les meves expectatives estaven servides i ja podeu deduir que no ha estat així.

Si partim de la base que els snuff movies són l'eix central de la novel·la, esperem trobar-nos amb escenes d'una duresa impactant, més tenint en compte que a «La nova gitana» ja vàrem veure algunes escenes molt fortes, però en aquest cas, tret de l'inici el cert és que no n'hi ha per tant, que és més una carrera contrarellotge de la BAC per desarticular la Red Púrpura, i, especialment de la inspectora Blanco per trobar al seu fill, segrestat per la mateixa organització. Així que si algú s'ha espantat d'inici i pensava desistir de la lectura per cruenta i despietada, que no pateixi.

Igual que l'anterior novel·la, aquesta està dividida en cinc parts escrites en temps present i lineal a excepció d'algun salt puntual en el temps al llarg de tota la trama i fent servir un narrador omniscient. Cada capítol comença amb una escena escrita en cursiva, també com la primera entrega, que, en aquest cas, ens explica diferents moments de la vida de Lucas —el fill de la inspectora Blanco— des del moment del seu captiveri.

Els personatges ens seran coneguts d'aquella primera entrega amb algunes incorporacions destacables com poden ser la d'Aurora, una noia que aconsegueix escapar de la Red, o la de Marina, qui seduirà a Orduño. Però, mentre que, com ja he dit abans, en la primera entrega em van enamorar, aquí tots ells m'han deixat una mica freda i és que poder esperava un creixement que no ha existit o que és tan minso que quasi passa desapercebut.

A part dels personatges m'han fallat la predicibilitat de massa accions on veus a venir que passarà i que farà cadascú molt abans que succeeixi.

És cert que és un thriller amb tots els ingredients, que es llegeix ràpidament i que és amè. L'escriptura de Mola és senzilla, planera sense grans artificis, plena de diàlegs que donen més agilitat a la narració ja de per si prou ràpida; en definitiva és una novel·la que es deixa llegir i ens fa passar una bona estona.

Un consell, si vol llegir les dues novel·les, feu en l'ordre que han estat escrites per què si no us perdéreu molts matisos importants, ja que les dues històries estan estretament lligades.