“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 23 de desembre del 2019

EL MAÑANA SIN MÍ



Emili Bayo recupera a l'inspector dels Mossos d'Esquadra, Abel Claramunt després que el coneguéssim a les pàgines de 'Tan tuyo como tu muerte', l'anterior novel·la en castellà de l'autor. Allà vàrem saber d'ell i les seves circumstàncies: degradat a la comissaria de Lleida on s'encarrega dels casos no resolts, li queda poc temps de vida per culpa del càncer que pateix, trets que l'autor ens recorda a les primeres planes de 'El mañana sin mi', així com la seva relació amb la seva companya, l'Azucena, qui és cosina de l'Abel.

 Quan troben morta a la dona de Justo Aragay, aquest demana a l'intendent De Gea que sigui Claramunt l'encarregat d'investigar el cas. Aragay és un important antiquari amb cert pes polític dins de Convergència.
Claramunt, tot i que la seva malaltia cada cop es manifesta amb més virulència, no vol acabar els seus dies estirat al sofà de casa i amb l'ajut de l'Azucena encararà la investigació de l'assassinat de l'Elena Izbasa.

Amb un arc temporal de només tres dies, dels dotze al quinze de febrer del 2013 i amb dues trames paral·leles que es desenvolupen entre Lleida i Barcelona, Bayo ens presenta una trama complexa i molt ben lligada on trobarem des de falsificació d'obres art, robatoris, enganys, prostitució, casos de corrupció i extorsió…

L'autor va intercalant capítol a capítol la investigació de la mort de la dona de l'antiquari, de la que sabrem en primera persona en veu de l'inspector Claramunt i les gravacions de les declaracions de Laura Aragay, filla de Justo i Elena, qui, també en primera persona, ens anirà explicant com era la seva vida a casa de l'antiquari, d'ençà que la van adoptar fins que va decidir marxar de casa.

Amb un ritme àgil, uns personatges perfectament treballats, molts dels quals ja coneixíem de la primera entrega, diàlegs fluids… Emili Bayo ens porta un thriller ben trenat i resolt on res, ni ningú, és el que sembla. I altre cop l’autor ens deixa  amb un final…  del que res puc dir i que s'ha de llegir.





Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada