LA SARBATANA

Llegir a la Isabel Clara-Simó sempre és un encert i garantia de gaudir de la lectura. La seva llarga i extensa trajectòria, que abasta tots els generes literaris, fa pensar que és poc probable que ens torni a sorprendre, però creieu-me quan us dic que res més lluny de la realitat. I és que la Isabel s'ha tret de la màniga, com a bona prestidigitadora de les lletres que és, una novel·la sorprenent.

 'La sarbatana', número 46 de la col·lecció crims.cat, és una ficció de crims dins l'àmbit familiar, escrita a dues veus: les del matrimoni protagonista, l'Ilya i l'Olga. Un matrimoni en la seixantena que decideixen deixar Barcelona i traslladar-se a un entorn rural molt més tranquil. Són una parella amb un alt nivell cultural i una folgada posició econòmica. Un matrimoni força peculiar: ell és una persona possessiva i gelosa, ella freda i manipuladora. Per l'Ilya ella és la seva possessió més preuada i farà el que sigui per no perdre-la; l'Olga es va casar amb ell per pura desídia, sense estimar-lo.

Capítol a capítol anirem vivint el dia a dia a través dels ulls de cada un d'ells. Els capítols alternen la veu d'ell i ella en primeríssima persona. Veurem com la seva aparent tranquil·litat i harmonia es veu alterada amb l'arribada d'un veí a la casa del costat, l'Igor; un home bastant més jove que ells que acaba d'enviudar. Tots tres entraran en una espiral, d'embolics, mentides i enganys, força perillosa on el més mínim error que comentin els pot portar al màxim desastre.

L'autora ens retrata a la perfecció a dues ments diabòlicament recargolades, intuïtives i múrries. Dos psicòpates de manual. Dos protagonistes delirants, que faran les delícies del lector pàgina darrera pàgina. Envoltats per dos secundaris de luxe com són l'Igor, el ja esmentat veí, i l'Antonio, un home del poble que ajuda a l'Olga en els treballs del seu hort i la cria dels animals de granja que ha adquirit.

Una novel·la curta, amb uns genials tocs d'humor negre, molt negre, escrita amb l'elegància que caracteritza a la seva autora. Es llegeix en un sospir, no arriba a les cent cinquanta pàgines, però l'estona que et fa passar és enormement gratificant.