“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 4 de gener de 2016

JURA’M QUE NO HO DIRÀS A NINGÚ

Autor: Carme Ripoll
Editorial: Gregal (2015)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 254
Gènere: Novel·la Històrica
Sinopsi: La descoberta d'un farcell de documents antics amagats al darrere d'un mur fa exclamar a la nostra protagonista "Jura'm que no ho diràs a ningú". Un jurament que no es trencarà mai.
 Tan sols el lector, com un voyeur, coneixerà el secrets del passat. Així descobrirem com l’Almudena s'assabenta, en una reunió familiar, que a la besàvia Petra li deien "la Francesa". Aquest fet desperta en ella la curiositat de saber l'origen d'aquest sobrenom. En una primera recerca troba una dona anomenada Pierrette que acompanyava les tropes de Bonaparte fent de bugadera. Per continuar la investigació demana ajuda a un professor d'història de la Universitat de Nanterre, amic d'una companya de joventut. Es comuniquen a través de mails ja que no es coneixen personalment.
 A través d'aquest relat veurem com, l'estiu de 1793, un jove Napoleó, mentre estava convalescent d'unes febres a la ciutat d’Avinyò, s'inicia en la política escrivint el famós pamflet "Le souper du Beaucaire" que li va servir de trampolí per agafar renom i el reconeixement dels seus superiors. Un Napoleó en alça, però inexpert i maldestre amb les dones, que podrem resseguir a través del diari íntim de l'avantpassada de l'Almudena fins a descobrir el secret més ben guardat de la vida de l'emperador francès.

<<<>>> 

« Un escriptor ha d’aconseguir que el que narra sigui prou convincent perquè qui llegeix s’ho cregui. Poc importa si és veritat o no .»
“Jura’m que no ho diràs a ningú” és una novel·la de ficció històrica, que ben bé podria arribar a ser certa. Història que veurem transcorre entre el present i el passat. A cavall de terres castellanes i franceses al passat (finals del segle XVIII, principis del XIX) i de la Barcelona actual (2005/06) al present.

Partim de dues línies argumentals clarament diferenciades: La història de dues dones, l’Almudena i la Pierret, separades en el temps, però unides per lligams de sang. Dues personalitats que ens atraparan a parts iguals, amb les que podem sentir-nos identificades amb moltes coses. Dones lluitadores, amb empenta i una idees molt clares. La Pierret és una dona força avançada al seu temps. L’Almudena una dona acord amb el seu temps.

Dues línies argumentals separades en el temps i on en cada època trobem a una de les protagonistes: per una banda el present, de la mà de l’Almudena, qui fa un treball de recerca sobre la seva besàvia, Petra (Pierret) a qui anomenaven “la francesa” pels seus orígens. En aquesta cerca de la història de la seva avantpassada, l’Almudena, comptarà amb la col·laboració de l’Êtienne , un professor francès amb qui és comunicarà per correu electrònic, ja que no el coneix personalment. Per aquest mateix mitjà, tindrà informada a la Loreto, la seva cosina que viu a l’Argentina. A través d’aquests correus, alguna trucada telefònica i la trobada de les dues cosines al poble de la besàvia, estarem al corrent de tot el que l’Almudena va trobant de la seva avant passada.

La segona línia argumental és la del passat: aquí ens situarem en terres franceses i coneixerem la Pierret (la Petra) abans que aquesta arribi a terres castellanes. Escrita amb un narrador en tercera persona, veurem el dia a dia de la família de la Pierret a Avinyò. De com arriba a casa seva un jove Napoleó, amb qui tindrà una relació amorosa; resultat de la qual neix la Ninette (Letizia), àvia de l’Almudena, amb qui la Petra mantindrà una relació a través de missives quan es troba al poble de Almadrones, a Castella. Cartes que també podrem llegir i que ens donaran les pistes necessàries per saber quina és la situació de la Petra i per poder conèixer-la millor.

Les dues línies s’aniran succeint al llarg de tota la novel·la, estructurada en capítols curts, que en cap cas seguiran un estricte orde cronològic en el temps passat, tot i això sempre ens serà molt fàcil situar-nos i saber en quin moment de la vida de la protagonista, la Pierrete, ens trobem. No així el present, que si seguirà un ordre cronològic en els fets. Capítol a capítol es va teixint l’entrellat de la vida d’aquestes dues dones separades en el temps, però molt semblants en la manera d’actuar: seguiran el seu instint en cara que això faci que canviï el rumb de les seves vides. Lluitaran per la seva felicitat.

Napoleó és el personatge real d’aquesta ficció. Veurem el seu costat més íntim i personal en la història de la Pierret. Aquí l'escriptora ha fet un molt bon treball aconseguint que l’arribi a veure amb bons ulls, cosa molt difícil, ja que és un personatge que en fa moltíssima mandra i de qui tinc un concepte no gaire bo.
La seva part real, la trobem al present a través dels llibres que l’Almudena va consultant per portar a terme la seva recerca.

Amb un llenguatge planer, senzill, sense estridències, uns diàlegs àgils i versemblants, tant a través dels correus de l’Almudena i l’Êtienne, com els diàlegs que es produeixen amb els personatges del passat, començant amb un “Exordi” que ens posa ja sobre la pista del que després l’autora anirà desgranant al llarg de l’obra, i un epíleg que és el tancament perfecte a la història, la Carme Ripoll crea una novel·la amena, entretinguda i de fàcil lectura.

3 comentaris :

  1. Sembla que ha d'estar bé, però de moment intentaré buidar una mica els pendents que ja tinc :D

    ResponElimina
  2. Té bona pinta!!! Apuntat queda. ;)

    ResponElimina