“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 19 de setembre del 2019

LA CASA ROJA




D'ençà que conec a la Susana Hernández he llegit tot el que ha anat publicant, tot i que encara tinc pendents de lectura dues de les entregues de la seva saga protagonitzada per Rebeca Santana (cauran ben aviat), per això quan vaig saber que la seva primera novel·la es reeditava en paper, no vaig tenir cap mena de dubte a llençar-me de cap a la seva lectura.

 «La casa Roja» ens explica la història de tres generacions de dones i els terribles esdeveniments que marcaran la seva vida. La vida d'aquestes quatre dones —àvia, mare i dues filles— estarà marcada per un lloc concret, un escenari de sang i el seu malefici: la casa vermella, la casa de la vergonya, de l'estigmatització, de la bogeria, del mal…

Anirem saltant d'episodis de la vida de Candela (l'àvia), a la de Maria (la mare) o a les de Debora, Debi; i la seva germana Beatriz, Coco. La trama no és lineal en el temps, sinó que anirem endavant i endarrere per conèixer aquestes quatre dones, els fets que les van marcar i la seva relació amb la casa. És cert que aquests salts en el temps podien fer que perdéssim el fil i que no sabéssim en quin moment ens troben, però res més lluny de la realitat; només hem de llegir unes poques línies per saber de quin personatge ens parla i en quin moment de la seva història ens trobem.

La novel·la ens parla essencialment de la pèrdua, el dolor, la incertesa davant dels embats diaris a què ens enfronta la vida i la manera de capejar-los, cadascú la seva. Les relacions personals, tempestuoses la majoria d'elles, també estan molt presents.

Tot i ser una novel·la coral, el protagonisme de Debi i Coco pren un relleu especial: dues germanes unides per un amor irracional que les portarà a fer el que sigui per l'altre; dues dones essencialment diferents unides pels llaços de sang, entén aquesta expressió, "llaços de sang" en el més ampli dels seus significats.

«La casa roja» és una novel·la curta que es llegeix en un sospir, però és d'aquelles novel·les que no et deixen indiferent i que les protagonistes, especialment les dues germanes, i els successos que els toca viure: viatges, dolor, suïcidi, abandó, por, …, t'acompanyen molt més enllà de les seves pàgines, molt després d'haver acabat la seva lectura.

Una petita joia que ens permet conèixer els inicis d'una de les veus més importants de la narrativa actual.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada