LES MEVES LECTURES DEL 2019

Aquestes han estat les meves lectures al llarg de l'any que està a punt d'acabar. Mai m'ha agradat recomanar només un nombre determinat de llibres, ja que m'és molt complicat quedar-me amb uns i amb uns altres no. És per això que opto per posar-vos la llista de tots els que he llegit i per la ressenya sabreu fins a quin punt em van agradar o deixar de fer-ho.

EL MAÑANA SIN MÍ

Emili Bayo recupera a l'inspector dels Mossos d'Esquadra, Abel Claramunt després que el coneguéssim a les pàgines de 'Tan tuyo como tu muerte', l'anterior novel·la en castellà de l'autor. Allà vàrem saber d'ell i les seves circumstàncies: degradat a la comissaria de Lleida on s'encarrega dels casos no resolts, li queda poc temps de vida per culpa del càncer que pateix, trets que l'autor ens recorda a les primeres planes de 'El mañana sin mi', així com la seva relació amb la seva companya, l'Azucena, qui és cosina de l'Abel.

REIKIAVIK

Cal advertir que la ciència-ficció no és un gènere literari (ni cinematogràfic) que m'apassioni, més aviat al contrari. I és per això que, tot i que el llibre em va cridar l'atenció a Vilassar de Noir —on vaig tenir el plaer de poder escoltar al seu autor— no vaig acabar de decidir-me a llegir-lo tot i que la portada m'atreia i que les explicacions del Pablo Sebastià Tirado en resultaven interessants. Aquests motius van fer que em decidís a acceptar-lo quan la persona encarregada de la seva promoció me'l va oferir. I, sort que vaig fer-ho!

LA VERITABLE HISTÒRIA DE MARCO POLO

Quan la persona encarregada de la seva promoció, en va oferir enviar-me un exemplar no vaig dubtar gens ni mica en acceptar l'oferiment. Per una banda havia llegit la primera novel·la de l'autor 'No s'hi enterra cap traïdor' i m'havia agradat força el seu estil narratiu i per altra banda soc, des de ben jove, una enamorada de les aventures de l'insigne venecià gràcies a una sèrie de la dècada dels vuitanta 'La ruta de la seda'. Recordo al Marco Polo comerciant que obria les rutes entre la Xina i Europa i això és el que esperava trobar-me en aquest volum.

NUESTRA SEÑORA DE LA ESPERANZA

Quan el llibre va arribar a les meves mans, gràcies a l'editorial Roca, no tenia ni idea de la seva existència. Un parell d'amics, el criteri dels quals tinc en alta consideració, em van assegurar que tenia entre mans una petita joia, que era una molt bona lectura. No ho vaig dubtar ni un moment i em vaig endinsar en les planes de la novel·la. A més, el títol era el guanyador del premi 'LH Confidential 2019'.

ISTANBUL ISTANBUL

Reconec que quan vaig començar la lectura d'aquesta novel·la, anava avisada sobre la seva duresa. Tot i l'avís, he de dir que ha estat una de les lectures més difícils que he fet el darrer any.

VAM SER NOSALTRES

Aquest llibre va ser una recomanació de la seva editora a la Fira Indilletres que és a celebrar a La Bisbal d'Empordà el passat més de juny i sempre agrairé haver-li fet cas. És una lectura colpidora, reveladora, trista però amb un punt d'esperança… d'aquells llibres que et remouen i et fan sentir, que fan que prenguis partit pels seus personatges.

TARDOR

Normalment, al endinsar-nos en la lectura d’un llibre ens trobem davant el desenvolupament d'un argument, perfectament plantejat, que ens explicarà la història. Altres vegades ens trobem davant un conjunt d'idees que es van succeint i que en cap cas conformen una història lineal i ben organitzada, sinó que fluctua a batzegades, inicialment inconnexes, conformant el conglomerat que forma l'argument de l'obra,  donant força marge a la imaginació del lector. 'Tardor' s'emmarca dins d'aquest segon grup de novel·les.

OCTUBRE

'Octubre' és l'última novel·la de la Teresa Solana i la tercera entrega protagonitzada per la inspectora dels mossos Norma Forester, que ve precedit per 'Negres tempestes' i 'La casa de les papallones'.

EL TALLER DE NINES

'El taller de nines' és el debut literari de l'Elizabeth Macneal que l'editorial Amsterdam ens presenta amb una traducció fantàstica d'en Xavier Zambrano.

BENEDICCIÓ

Tercera entrega de la trilogia d'Holt. Igual que les seves predecessores, 'Cançó de la plana' i 'Capvespre', ens tornem a situar a les planes de Colorado, al poblet d' Holt on anirem veient la vida quotidiana dels seus habitants.

LA SARBATANA

Llegir a la Isabel Clara-Simó sempre és un encert i garantia de gaudir de la lectura. La seva llarga i extensa trajectòria, que abasta tots els generes literaris, fa pensar que és poc probable que ens torni a sorprendre, però creieu-me quan us dic que res més lluny de la realitat. I és que la Isabel s'ha tret de la màniga, com a bona prestidigitadora de les lletres que és, una novel·la sorprenent.

UN ALTRE DIA ANTIC

'Un altre dia antic' és la darrera novel·la que ha publicat en Sebastià Bennasar i en la que s'ajunten dues de les seves grans passions: Lisboa —la ciutat més bonica del món, segons paraules del mateix Tià— i el gènere negre. No cal dir que el resultat és rodó i tal com ja em va passar amb 'Un oceà de memòria' ara tinc unes immenses ganes de conèixer la capital portuguesa. I és que a cada pàgina l'autor transmet la seva estimació per la ciutat.

L'ÚLTIM AMOR DE LA BABA DÚNIA

Fa relativament pocs mesos que vaig conèixer l'existència de l'editorial Les Hores, des de les hores són tres els llibres seus que he llegit i un altre, espera pacientment el seu torn. Tots ells m'han captivat per les històries que expliquen, però en el cas d'aquest darrer, 'L'últim amor de la Baba Dúnia' m'he enamorat perdudament de la protagonista.

EL DESPERTAR DEL NAVEGANT

Em retrobo amb la prosa de la Maribel Torres —a qui vaig conèixer en el recull 'Assassins de Girona' amb el relat 'Suïcidi sense motius aparents'— i ho faig amb la seva novel·la 'El despertar del navegant' últim número de la col·lecció de Llibres del Delicte.

NOSALTRES EN LA NIT

Faig una parada en la trilogia d'Holt per endinsar-me en la lectura d'aquest altre llibre d'en Kent Haruf, l'última novel·la que l'autor nord-americà va escriure abans de morir el novembre del 2014. És la sisena de les seves obres, de les quals només quatre han estat traduïdes al català.

EN LA SANGRE

Tot i que vaig tenir el privilegi de tenir el llibre a les meves mans molt abans que és publiques, fet que vull agrair a l'editorial, no he volgut pujar aquesta ressenya fins avui que coincideix amb la sortida oficial de la novel·la a la venda.

ASSASSINS VALENCIANS

Fa temps que a la meva bossa sempre hi va un llibre de relats. Normalment conviu amb altes llibres de diferents gèneres i estils, però ell, el llibre de relats, mai hi falta. És el company ideal per les esperes que mai saps si seran més o menys llargues, per les estones curtes, per… De fet pel que vulguis, llegir relats sempre és un plaer. Si a més a més els relats són originals i estan ben escrits, ja és el súmmum del plaer lector.

LES NOSTRES RIQUESES

Kaouther Adimi ens explica la història d'un petit local, situat al número 2 bis del carrer Hamani, annex de la Biblioteca Nacional d'Alger i que en el seu aparador hi ha aquest cartell: 'Un home que llegeix val per dos'. És la llibreria 'Les vraies richesses' que va obrir l'Edmond Charlot l'any 1936. Amb pocs recursos i molta voluntat i ajuda, Charlot va fer del petit local un lloc de trobada pels amics, escriptors, lectors i amants de la literatura.

LA MELODÍA DE LA OSCURIDAD

Vaig conèixer a en Daniel de casualitat, havia vist recomanar la lectura del seu primer llibre, 'La Carcoma', lectura a varis dels meus contactes a les xarxes socials i aprofitant la fabulosa oferta que hi havia adquirint-lo en format digital vaig decidir donar-li una oportunitat. Quan vaig saber que treia aquesta segona novel·la no vaig pensar-m'ho dues vegades: havia de llegir-la sí o sí.

LA CASA ROJA

D'ençà que conec a la Susana Hernández he llegit tot el que ha anat publicant, tot i que encara tinc pendents de lectura dues de les entregues de la seva saga protagonitzada per Rebeca Santana (cauran ben aviat), per això quan vaig saber que la seva primera novel·la es reeditava en paper, no vaig tenir cap mena de dubte a llençar-me de cap a la seva lectura.

CAPVESPRE

Segona entrega de la Trilogia de Holt. Reconec que després d'acabar «Cançó de la plana» tenia moltes ganes de seguir coneixent als habitants de Holt, per això no he tardat gaire a submergir-me en la lectura de «Capvespre».

LA NOIA QUE ES VA CAPBUSSAR ENDINS EL COR DEL MÓN

Hi ha llibres que et criden tan bon punt els veus i això és el que em va passar amb aquesta novel·la quan el seu editor me la va oferir. Només pel fet que era una recomanació seva, és algú a qui admiro per la feina que fa, que fan tot l'equip editorial, ja me l'hagués quedat, però reconec que la portada em va captivar. Aquesta criatura amb un peix a la mà que mira a terra, és una imatge tan dolça que no et pot deixar indiferent.

DESCANSAR O SER LIBRE

Ja fa temps que vaig dient que cada cop m'agrada més la novel·la negra francesa i un dels grans descobriments va ser Marin Ledun amb «En Silencio» també traduïda per Off Versatil, per això no vaig dubtar gens ni mica en endinsar-me a les pàgines de «Descansar o ser libre», guardonada amb el premi «Castellón Letras del Mediterraneo 2019 de Novela negra» que per primer cop el rep un autor estranger.

BONES VACANCES

Un últim post, amb una mica de retard, per desitjar-vos a tots molt bones vacances. 

Tanco el blog, per agafar-me vacances, fins a la segona setmana de setembre. Tot i que de vacances no marxaré fins a la primera de setembre, necessito temps per avançar lectures, programar ressenyes, tirar endavant algun projecte personal i per descansar. A la tornada més i esperem que millor.

Llegiu, gaudiu, descanseu i passeu-ho el millor possible!

TRETS PER TOTES BANDES

Normalment quan en disposo a llegir un assaig, de la temàtica que sigui, acostumo a fer-ho intercalant-lo amb la lectura d'una o dues novel·les i llegint-los de manera més aviat pausada i mai d'una tirada. Això ha sigut vàlid fins que han caigut a les meves mans els assajos d’en Jordi Canal i l’Àlex Martín, «La cua de palla: retrat en groc i negre», molt recomanable i «Trets per totes bandes» del que avui us parlaré.

LA POR DEL CEL

Set relats amb un eix central comú: la soledat, el destí, el desamor i la por. El desamor i la por ho hem d'entendre amb el sentit més ampli de la paraula: desamor entre matrimonis, de pares a fills, de fills a pares… Por a la vida, a l'alegria, la malaltia i especialment al cel.

LA RED PÚRPURA

Després d'haver llegit «Lanovia gitana» tenia moltes ganes d'agafar aquesta segona entrega sobre la inspectora Elena Blanco i la BAC, Brigada d'anàlisis de casos; de saber que havia passat amb el seu fill i de veure l'evolució d'uns personatges que, en aquella primera entrega, m'havien captivat.

CANÇÓ DE LA PLANA

«Cançó de la Plana» és la primera entrega de la Trilogia de Holt escrita per l'autor nord-americà Ken Haruf. És el primer que llegeixo de l'autor, però ja us dic que no serà l'últim, és més, abans de començar a escriure aquestes línies m'ha arribat «Capvespre» obra que segueix aquesta.

AMOR

Vaig conèixer l'editorial Les Hores a la Fira Indilletres de la Bisbal d'Empordà, gràcies a una amiga que em va parlar, precisament, d'aquest llibre. No és cap secret que la literatura nòrdica m'agrada força i que Noruega és un país que em té el cor robat; així que podia fer davant una autora nòrdica i un llibre ambientat al nord del país escandinau? Llegir-lo, sens dubte.

SOLEDAD

Després de llegir l'anterior novel·la de Carlos Bassas vaig pensar que havia deixat el llistó molt alt, que li costaria superar aquella meravella, ara, després d'haver llegit «Soledad» tinc clar que m'equivocava i em reafirmo amb el que ja pensava amb «Justo», Carlos és un mestre del llenguatge, una de les veus més potents de la novel·la actual i que cada obra seva pujarà aquest llistí uns quants enters.

NOU ILLES AL NORD

En vaig enamorar de la prosa de la Mònica Batet amb «No et miris el Riu» gràcies a la recomanació de l'editor de Meteora, en Jordi Fernando. Quan va treure el següent llibre «Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres» no vaig dubtar ni mig segon en llegir-lo i la meva admiració per l'autora va créixer molts enters, tants que tan sols amb dos llibres ja era una de les meves autores de capçalera. I si em deixeu fer un judici de valor, us diré que no entenc com aquest tros d'escriptora no té molt més reconeixement, és quelcom que se m'escapa i m'emprenya.

A DALT TOT ESTÀ TRANQUIL

T

ot i que és la darrera obra de Gerbrand Bakker que he llegit, simultàniament amb «Juny», és la primera obra que va editar, amb gran encert, Raig Verd. Novel·la que va guanyar el premi Impac (2010) i llibreter (2012) i amb la que vaig tenir el gust i plaer de participar en un club de lectura a la Fira Indilletres on hi havia l'autor. Crec que ja ho vaig mencionar a la ressenya de «Juny», però no puc per més que repetir-ho: escoltar a en Bakker va ser fabulós, una d'aquelles experiències que m'acompanyaran tota la vida; i és que l'autor neerlandès, llibre darrera llibre (tots editats a Raig Verd i deliciosament traduïts per la Maria Rosich) s'ha guanyat ser un dels meus autors de capçalera. La seva prosa continguda, neta, brillant és simplement encisadora.

PES MORT

El primer que en crida l'atenció quan tinc la novel·la a eles meves mans és que, a la contraportada la defineixen com un dramèdia, terme que, segons expliquen, defineix un drama amb pinzellades de comèdia o una comèdia amb tocs de drama. Està clar que el terme es pot aplicar moltes vegades a episodis de les nostres vides.

JUNY

És la tercera novel·la, de les quatre que té publicades, que llegeixo d'aquest autor i ja estic acabant la quarta, i és que Gerbrand Bakker llibre rere llibre s'ha convertit en un dels meus autors de capçalera.

LA DISTÀNCIA FINS EL CIRERER

El llibre em va cridar l'atenció tan bon punt vaig saber de la seva existència i és que només que llegim la contraportada veiem que es tracta d'una novel·la força especial. Esbrinar que l'autora, Paola Peretti, ens parla de la seva pròpia realitat a través del personatge protagonista, Mafalda una nena de nou anys, va fer que encara tingués més interès per la trama i és que ja sabem que els fets reals o les històries basades en fets reals, criden poderosament l'atenció del lector.

CORAZONES NEGROS

Tercera entrega de la sèrie protagonitzada per la parella d'ertzaines formada pel sotsoficial Jon Ander Macua i l'agent Eider Chassereau. Protagonistes que ja en van captivar a la seva anterior novel·la «LaChica olvidada» i de la que tinc pendent, però que aviat en sentireu parlar, «La sirena roja», llibre que obra la saga.

LA GÀBIA D'OR

Reconec que l'autora sueca, Camila Läckberg, sempre m'ha agradat. Tot i que confesso que la seva sèrie de Fjällbacka va arribar a un punt que la vida personal de la parella protagonista en sobrava. La part d'intriga, amb aquelles escenes del passat a l'inici de cada capítol m'encanten i per això soc fidel seguidora de l'autora. Quan «La gàbia d'or» va caure a les meves mans i vaig veure que, per primer cop, s'allunyava de la sèrie protagonitzada per l'Erica Falck i en Patrick Hedström em va cridar poderosament l'atenció i no vaig dubtar en llegir-la.

TERRA ASPRIVA

Amb «Terra Aspriva (un western)» Sebastià Bennasar ha guanyat el Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres del 2018.

SUDOR FRÍO

Després d'haver escrit i publicat diversos relats, Mari Carmen Sinti, ens presenta «Sudor frío» la seva primera novel·la. He llegit que en algunes ressenyes i la mateixa escriptora en una entrevista l'etiqueten com a 'Domèstic Noir' i no crec que vagin gaire desencaminats, tot i que jo segueixo fugint d'etiquetes.

ELOGI DEL TRES

«Elogi del tres» és la segona novel·la de la lleidatana Marialba Revés. L'autora volia explicar una gran història en format breu, dono fe que ho aconsegueix. En només cent vint pàgines ens porta una història completíssima i complexa on res és el que sembla ni ningú com sembla ser.

LOLO, LES LLÀGRIMES DEL VI

«Lolo: les llàgrimes del vi» és la tercera novel·la de la Carme Ripoll, ve precedida per «Jura'm que no ho diràs a ningú» i «Temps de confitures»; la Carme és però també l'autora del meravellós conte infantil «m'agraden les paraules» i ha col·laborat en el recull «A l'ombra del Decameró».

Dona inquieta on n'hi hagi, és una de les fundadores de l'Obrador d'històries, una associació de difusió cultural sense ànim de lucre i últimament s'ha llençat al món editorial amb Obrador editorial, on ella mateixa ha publicat el seu conte infantil i la novel·la de la qual avui us parlaré.

JOHNSON & JOHNSONS, AUSETANS I EXTRATERRESTRES

«Johnson & Johnson ausetans i extraterrestres» és la cinquena entrega de les aventures i desventures d'aquest parell de germans, en Jota i en Jota Efe, que diuen ser detectius. Per molt que no sigui la primera novel·la que protagonitzen es pot llegir perfectament sense haver llegit les anteriors, jo ho he fet i en cap moment he notat que em faltessis dades. Sí que és cert que a mesura que vas endinsant-te en el seu món t'agafen ganes de saber una mica més d'aquesta peculiar parella, però això té fàcil solució: correu a la llibreria a buscar les altres novel·les.

CONTRA ELS HOMES D'ACCIÓ

M'endinso en la lectura de «Contra els homes d'acció» de Marià Veloy després d'haver conegut a l'autor i l'editor al Festival El vi fa sang. Si escoltar-los va ser un plaer, capbussar-me en les pàgines de la novel·la ha estat una experiència fantàstica.

NOTA DE PREMSA “39 saltos en el charco”

Avui us porto la nota de premsa d'una publicació solidària. Crec que la causa s'ho val, parlem de nens i els infants sempre es mereixen tota la nostra atenció. Llegiu-la atentament i sobretot, compreu el llibre!

L'ULL DE L'ESCARABAT

«L'ull de l'escarabat» és bàsicament la història de la Maria i en Salva. Una parella que manté una relació professional: ella és una crítica d'art i ajuda a en Salva en la creació del seu quadre. Aquest podria ser el breu resum d'aquesta història, però creieu-me quan us dic que és molt més.

EL CAS DELS HOMES TATUATS

Escrita a quatre mans i guanyadora dels premis «Isabel de Villena» i «Ciutat de València», el número 28 de la col·lecció 'L'Eclèctica' de l'editorial Bromera ens porta una història amb una trama força ben trenada on el suspens per saber qui és l'assassí es manté quasi fins al final.

PRIMÀRIES DE SANG

Escrita a quatre mans per en David Marín i en Pau Juvillà, «Primàries de sang» ens situa en plena campanya electoral a l'alcaldia de Lleida.

LA REVOLUCIÓ VERTICAL O PERQUÈ ELS HUMANS CAMINEN DRETS

Hi ha llibres que enamoren només veure'ls. Aquest és un d'ells. Quan va arribar a casa vaig començar a fullejar-lo, sense adonar-me ja duia més de mig llibre i m’havia enamorat irreversiblement del seu autor, en Ngũgĩ wa Thiong'o.

La portada ja ens dona fidel testimoni de què trobarem dins les seves pàgines: braços i cames, com a parts d'un tot. Els colors marronosos, acarabassats i groguencs que ens recorden el continent africà.

EL SOTERRANI

Reconec que cada cop m'agrada més la literatura negra francesa. I ja no cal dir si la traducció es tan impecable com la que a «El soterrani» fa la Maria Llopis. Fins ara tot el que he llegit dels escriptors del país veí ha estat força negre, força fosc, però si he de ser sincera, Sandrine Collette trenca tots els motlles de la negror i la foscor.