JOC DE MÀSCARES

 

Llegir a un autor novell sempre és, per a mi, un goig. Veus la il·lusió amb què parla de la seva criatura, les ganes de fer-la arribar tat lluny com pugui i sobretot descobreixo noves veus narratives. Evidentment, no totes m'arriben de la mateixa manera i no totes m'enganxen com ha fet la del Jaume.

També reconec que, com bona primera novel·la, té coses a polir tant de trama com d'escriptura. Res greu.

A les primeres planes ja ens trobem amb el quid de la qüestió: l'assassinat d'en Xavier Pubilla. Tot seguit fem un retrocés en el temps que ens explica que és el que ha succeït per arribar a la mort de l'empresari i després tornaren a l'actualitat per posar llum a les ombres. Sembla complicat, oi? Doncs, o ho és. En Jaume comença tots els capítols situant-nos tat geogràficament com temporalment, de manera que sempre sabem on som i en quin moment ens trobem.

Clar que no tot és tan fàcil i planer, i per arribar a saber que ha succeït haurem de seguir els passos de l'Alegna Carbó, una periodista entestada a destapar els draps bruts de l'empresari i les investigacions que portaran a terme el sergent Favà i la caporal Armengol dels Mossos d'Esquadra. Tots tres es trobaran amb una trama d'aquelles que no tenen un pam de net: drogues, assassinats, prostitució, corrupció, màfies sèrbies… Per o parlar de la doble moralitat de segons quins personatges… Per sucar-hi pa!

Molts són els personatges que surten a la palestra, molts els fils a seguir, però com en un bon trencaclosques al final tot va encaixant a la perfecció i res queda deslligat. El ritme és ràpid a estones i s'alenteix en altres, fet que frena una mica la lectura, però de seguit tornes a agafar pistonada.

L'Alegna, la protagonista destacada, ens parlarà en primeríssima persona, mentre que per la resta de situacions i personatges ens trobem amb un narrador omniscient que ens va guiant pels racons més foscos de l'ànima humana. I és que estem davant d'una trama molt fosca on la set de sang i venjança està molt present.