“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dimarts, 19 de juliol del 2022

A DEL RETRAT

 

La noia del retrat. Sílvia Romero i Olea

La primera pàgina de la novel·la ja ens avisa: continuació de la novel·la 'Ànima mesquina'. Que aquesta advertència no us freni a endinsar-vos en les pàgines de 'La noia del retrat'. Jo no he llegit la primera novel·la i he gaudit d'aquesta, sense pedram en cap moment ni trobar a faltar una lectura prèvia.

'La noia del retrat' és una novel·la polifònica, on cada una de les veus ens explicarà la seva part de la història, en capítols alterns, però que té un clar protagonista: en Josep.
Josep deixarà la seva vida a Las Palmas de Gran Canaria, on ha nascut i s'ha criat entre l'orfenat, la família adoptiva i Casa Sofia, per anar a Barcelona a la recerca de la seva mare, de les seves arrels, de saber qui és.
Josep s'embarca en aquesta aventura amb les ganes de saber qui és, però amb escassa, per no dir nul·la, informació. Intueix que la mare pot haver tornat a Barcelona, tanmateix, no ho sap del cert i l'únic que té per començar aquesta cerca és un retrat de la dona que li va donar la vida.
Un viatge que el portarà a conèixer-se a si mateix, a evolucionar com a persona a marxes forçades i que per sobre de tot li mostrarà que els secrets del passat sempre ens atrapen i juguen males passades i que moltes vegades és millor no remenar aquest passat, ja que segurament el que trobarem no ens agradarà.

La Sílvia ens presenta una narració lineal en el temps, però amb un arc temporal força ampli: del 1940 al 1974 al llarg de les quals coneixerem un seguit de personatges que, d'una manera o altra, intervenen en la vida i les decisions que pren en Josep. Personatges que evolucionen al llarg de les pàgines i a la majoria dels quals els hi acabarem tenint afecte i volen saber que els hi succeirà a mesura que la trama avanci.

'La noia del retrat' ens parla de la necessitat de saber qui som i d'on venim; de relacions familiars complicades, complicadíssimes; d'amistats que poden semblar impossibles, però que acaben sent fortes i sòlides; dels prejudicis que tenim vers algunes persones, sigui pel seu passat o pel seu pressent; de silencis que fan més mal que les paraules; de desconfiances, i també de culpa, de perdó i de redempció.

Una història tendra i emotiva, però també crua i esquinçadora, que ens arribarà al moll de l'os i amb uns personatges que ens acompanyaran molt més enllà de les pàgines del llibre.

2 comentaris :

  1. Moltes gràcies per aquesta ressenya, Núria. I m'agrada pensar que amb aquesta nova novel·la t'he regalat una bona estona de lectura.
    SÍLVIA ROMERO

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquesta ressenya.

    ResponElimina