“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dimarts, 10 de maig del 2022

L'ÚLTIMA, LA MÉS PETITA

 

L'última, la més petita. Fatima Daas

És la primera obra de l'autora, una jove Fatima Daas que ens porta un caramel·let a mig camí entre la biografia, autobiografia en aquest cas i la novel·la.


Amb capítols curts, com a petites píndoles que sempre comencen dient 'Em dic Fatima' l'autora ens fa un passeig per la seva vida. La relació amb els pares, les germanes, els amics, els amants inventats i reals… La vida d'una família algeriana a França.

Daas ens fa anar endavant i enrere en la seva vida, per mostrar-nos tots els esbossos fins que siguem capaços de fer-nos el dibuix complet de la seva existència. On és més incisiva és la seva prosa és en la part amorosa i sexual, descobrint-nos els problemes que li comporta la seva orientació amb la seva religió. Els tabús als quals ha de fer front, els silencis, les incomprensions i com això repercuteix en ella i la seva manera de ser i sobretot d'estimar.

Una novel·la curta, escrita amb una prosa directa, tallant, incisiva, que penetra a la retina del lector i si queda enganxada, que ens descriu la recerca de la pròpia identitat en un món que vol ser modern i que està ple de contradiccions especialment socials i religioses on segons quins temes sexuals continuen estant mal vistos i no se'n parla obertament per no ferir sensibilitats.
Una petita joia que es llegeix en un sospir, però que t'acompanya molts dies després de la seva lectura.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada