LA MALA PLUJA

 

Feia mesos que aquest volum esperava pacientment a la lleixa de llibres pendents. I jo em moria de ganes de tenir una mica de temps per poder llegir-lo amb la tranquil·litat que sabia es mereixia. Gaudint i assaborint cada un dels divuit relats que hi trobem.

N'hi havia alguns que ja els havia llegit en les antologies que havien estat publicats: en català i en castellà; ara els he rellegit, amb gust i ganes, tots ells escrits en la nostra llengua; els que originàriament s'havien publicat en castellà, traduïts per la mateixa autora. Altres els he llegit per primera vegada i ha estat un amor a primera lectura. Sé que els rellegiré.

'La Mala Pluja' és una antologia heterogènia, on descobrim relats diversos i variats, de tots colors… Tot i que la negror literària fa acte de presència en diverses ocasions. Escrita amb l'elegància amb què l'autora es té acostumats. Un llenguatge planer, directe, llengua viva, música pels sentits lectors.

En un país que menyspreem aquest gènere, que sembla que el tinguem per un gènere menor i que no tenim en compte a les grans veus de la literatura universal que l'han fet seu —Txékhov, Poe, Dickens… Per posar tres exemples— són necessàries antologies com aquesta que en el moment que estic escrivint aquestes línies, m'assabento que ja va per la segona edició. Fantàstic!

Els seus personatges enamoren per ser qui són: els perdedors, els antiherois, tots aquells que viuen al marge d'una societat que cada cop és més falsament políticament correcte. Gent real, allunyada dels estereotips.
I tots els seus relats tenen aquest component de crítica social tan necessària en la literatura (i en la vida en general).

Llegir  l'Anna Maria sempre és un plaer, llegir-la escrivint el que li agrada és un regal. A cada una de les divuit peces intuint com ha fruit escrivint-los, com de bé s'ho ha passat i és que la seva prosa transmet tots els sentiments que ella aboca en els seus escrits; la seva escriptura és tan transparent com ella i això és quelcom que sempre és d'agrair.