L'ÀNGEL NEGRE

 

 

Una de les últimes apostes de Llibres del Delicte ha estat la primera novel·la de la Maria Sardans, 'L'àngel negre'.

Després de cinc anys intentant ser la dona perfecta per en Salvador, i d'un divorci que l'ha deixat més tocada del que esperava, la rica hereva, Valentina Palau Pi i Blanquerna, decideix tirar pel dret i entrar al cos de mossos d'esquadra, aconseguint-ho a la primera (el seu exmarit ho havia intentat tres vegades sense cap èxit). Destinada a la capital d'Osona s'instal·larà al cèntric pis de la tieta Angelina, situat a la Plaça Major de Vic. Allà es veurà involucrada en el seu primer cas d'assassinat, en el que compartirà investigació amb l'inspector Alemany. El binomi no serà fàcil per cap dels dos. Ell pensa que per a ella ser policia no és més que un caprici de nena rica i li costa acceptar que és gràcies a les seves influències i als seus procediments poc professionals que aconsegueixen uns millors i més ràpids resultats en una investigació que els portarà fins a Basilea primer i fins a Rússia després.

A ritme de thriller la Maria ens va introduint en una investigació que s'anirà complicant a mesura que avança. Amb una protagonista potent com és la Valentina: rica fins a dir prou, ben educada fins a extrems insostenibles (incapaç de deixar anar un renec o un insult per més que la situació o propicií; acostumada a sortir-se amb la seva i a no acatar gaires ordres (fet problemàtic dins la jerarquia del cos de policia); senyora, elegant, tossuda i caparruda com ella sola. Un personatge que veien créixer i evoluciona al llarg de tota la novel·la i amb qui arribem a empatitzar.

L'autora ens endinsa dins un món de luxe que molt pocs tenim a l'abast i ho fa amb coneixement de causa, ja que ha treballat en el sector de la moda i el luxe. També les descripcions dels llocs són acurades i si gran part de la novel·la transcorre a Suïssa, a la ciutat de Basilea, tampoc és gratuït i és que l'autora hi ha hagut de viatjar forces vegades amb motiu de la seva feina. Una altra cosa que es fa patent al llarg de la novel·la, són els estudis de guions audiovisuals que té l'autora, i és que la trama és força visual.

La Maria Sardans ens porta una trama àgil i ben trenada on al final tots els serrells queden perfectament lligats. Una protagonista que ens deixa ganes de més i un binomi —Valentina Palau i Martí Alemany— que desprèn una química innegable. És cert que es nota que és una primera novel·la: hi ha elements que xoquen per la seva manca de coherència, o elements i escenes bastant repetitius..., però en definitiva és una bona lectura que deixa un bon regust al lector.