LOS EXTRAÑOS

      

És el primer llibre que llegeixo d'aquest autor i, tot i que la trama no acabat d'enganxar-me ni tan sols d'agradar-me, reconec que la seva prosa m'ha captivat per complet, fent-me agafar ganes de llegir quelcom més d'ell.

A 'Los extraños', Jon Bilbao ens parla de les visites inesperades, de l'intrusisme, però d'un intrusisme plàcid quasi amable, d'aquell que d'inici no perceps i que acaba xuclant-te l'aire que respires.

Ens situem a Ribadesella, una de les poblacions més turístiques d'Astúries, on en Jon i la Katharina s'allotgen a casa dels pares d'ell. Un casalot antic i enorme. Una nit el cel es veu il·luminat per unes estranyes llums . L'endemà, el descampat proper a la casa s'omple de tendes d'acampada ocupades per ufòlegs que venen a la recerca de les llums. Al mateix temps una estranya parella, en Markel, cosí llunyà d'en Jon, i la Virginia, una dona enigmàtica, es presenten a la porta de casa amb la intenció d'establir-s'hi uns  dies. La seva presència altera el dia a dia de la casa, començant per desfer-se de la Lorena, la dona que els cuina i neteja.

Els nouvinguts no sembla que vinguin a aportar re de bo. El seu comportament és quan a poc estrany i sembla que amaguin quelcom que no acabem de saber, però que amb el pas dels dies s'anirà fent palès.

L'autor va dosificant la informació i manté el suspens en tot moment, fent-nos notà que alguna cosa ha de passar i que quan succeeixi serà un veritable terratrèmol d'emocions i sensacions.

Reconec que la prosa de Bilbao és la pròpia d'un guió cinematogràfic, no endebades ell és guionista que les seves descripcions, les creacions d'atmosferes i la psicologia dels personatges m'han agradat molt. És un llibre que es llegeix de pressa, és curt i no es fa pesat, tanmateix a mi m'ha mancat alguna cosa més per poder dir, sense reserves, que m'ha agradat.