SANG FREDA

«Va sentir nostàlgia dels temps passats a Ussink, d’una infantesa crua que creia voler oblidar. D’un fred gèlid que ho abraçava tot, fins i tot el cor de les persones i d’una família que amb prou feines l’havia alimentat.»

«Sang Freda» és la novel·la guanyadora del IV Premi Memorial Agusthí Vehí i el número trenta de la col·lecció crims.cat de l’editorial Alrevès.

Ens trobem amb tres personatges principals, encara que no tots tindran el mateix grau de protagonisme: Vladímir, un assassí a sou; Aniol Puigmartí un empresari d'èxit i Francesc Porcioles, un agent del trànsit amargat de la vida i amb aspiracions a pertànyer al cos d'homicidis. Tres personalitats que res tenen a veure entre ells i que sembla estrany que acabin interactuant, però l'autor mourà els fils narratius de la seva trama perquè tots tres s'acabi creuant.

L'autor amb l’alternança de capítols protagonitzats per un o altre dels personatges,  anirà posant, al lector, al corrent de qui és cada u d'ells, com actuen i perquè ho fan de determinada manera i no d’un altre; ens posarà en antecedents del seu passat i ens explicarà el seu present... És a dir, anirà perfilant els personatges, arrodonint-los, donant-los cos, a ulls del lector; al mateix temps que anirà teixint l'entramat de la història que protagonitzen.

Biel Cussó es valdrà d’un estil directe i senzill, per explicar-nos una història perfectament trenada i molt ben estructurada. Una narració fresca, diferent i allunyada de tots els estereotips del gènere, on la vida dels tres personatges es creurà d’una manera completament imprevisible, amb el més ampli sentit de la paraula «imprevisible».

La història, encara que en cap moment es diu, s’intueix perfectament, se situa a Barcelona, tot i  que un poble de la freda i gèlida Rússia tindrà un paper prou destacat, per la influència que el seu record, especialment el del fred que hi feia, té en la persona de Vladimir.

Cussó imprimeix un ritme força ràpid a la seva trama i en poques pàgines ens explica una història senzilla i sense grans pretensions, trets que fan que acabi sent brillant i amb un final que ens deixarà bocabadats per insospitat i imprevisible.

«El cervell li bloquejava tot allò que podia ser perjudicial per la seva salut[...]»