ENCARA HI HA FLORS

 

En Kàputx, aquell periodista que els seguidors de la Mina Fuster coneixem tan bé, és qui ens explica aquesta història a cavall entre 1974 i l'actualitat.

En situem al principi de la pandèmia, en aquell primer confinament rigorós. I el nostre protagonista es troba a la Malvasia, una casa de turisme rural propera al Monestir de Santes Creus, on la Sílvia l'ha contractat perquè reculli les llegendes locals sobre bandolers i aconseguir un nou atractiu turístic que oferir als seus hostes. Bandolers, els Arcàngels, que no seran tan romàntics com ho podia haver estat La Pera, a qui es fa referència en algunes ocasions.

Reclosos a la casa conviuran la Sílvia, en Mateu (Kàputx), en Wilson i la Cinta. Quatre personatges que —estan als antípodes els uns dels altres i que no sempre són el que semblen ser— compartiran vetllades, sopars, ampolles de vi, confidències i algun ensurt.
Amb aquestes xerrades nocturnes i els records d'adolescència d'en Mateu, anirem reconstruint la història de la Carola i els seus germans. Però, els habitants de la casa no són els únics a dir la seva, hi haurà un seguit de personatges que també hi ha portaran el seu granet de sorra.

L'autora ens porta una història molt fosca on el natural i el sobrenatural conviuen amb total tranquil·litat. Ens parla dels temps de pandèmia, de la por i del desconeixement. De la importància dels records; de les històries amagades al llarg dels anys; de les capses de fotografies antigues, que moltes vegades ens mostren el que les paraules no ens diuen.
En una trama on, com en un bon trencaclosques, les peces van encaixant i trobant el seu lloc a mesura que avances en la lectura. On hi ha constants referències a la literatura a la música, la gastronomia i a l'enologia.

Un llibre que es llegeix en un sospir, puix un cop t'endinses en la història vols saber qui és qui, qui es viu i qui no... qui és el vell que vol salvaguardar la criatura costi el que costi i la noia que l'acompanya...
I és que llegir a la Margarida sempre és un plaer.