LLADRUCS A LES ESTRELLES

 

Quan l'Aniol Florensa explica quina és la seva manera d'escriure ho entenc tot. Ell diu que ho fa amb l'escriptori de cara a la paret, per no tenir distraccions, i amb els auriculars posats per on sona música metal a tota castanya. D'acord, cadascú escriu com pot, com vol o com el deixem, però clar el resultat no podria ser un altre que 'Lladrucs a les estrelles' una novel·la hilarant on barreja el gènere negre amb l'humor.

Ens situem a Sant Tòfol, població que ubica al Maresme. Un llogaret que té com a particularitat que tots els primogènits es diuen Tòfol o Tòfola, depenent del gènere del nadó. Tots menys un, el nostre protagonista, en Ricard González, més conegut com a Ricky Rich, qui frisa per allunyar-se tant com pugui de la població que l'ha vist néixer. Però tot es torça tant com es pot torçar i encara una mica més.

Escrita en dos arcs temporals i amb dos protagonistes: 1999 Ricky Rich, assassí confés del cas Trempera; 2019 Narcís un documentalista amb ínfules d'escriptor que desembarca a Sant Tòfol per tal d'esbrinar que dimonis va passar amb el cas 'Trempera' per tal que l'editorial que l'ha contractat pugui publicar un veritable best-seller sobre els assassinats comesos a la població.
Les dues històries aniran alternant-se per donar-nos una visió completa dels fets: la dels culpables i la de l'investigador/documentalista, fins a arribar al final i esclarit que va succeir realment i descobrir que a Sant Tòfol no hi ha un pam de net.

A l'inici deia que es barreja humor amb negror i reconec que, tot i que m'ha costat entrar en el tipus d'humor de l'autor, hi ha hagut moments èpics on la seva ironia m'ha guanyat de llarg. I és que Florensa es val d'aquest sentit del negre de l'humor per posar el focus en la crítica més àcida.

Una novel·la que no es pot explicar, s'ha de llegir. Si expliques corres el perill o de no fer-li justícia o de comptar més del compte.