“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 17 de febrer del 2022

CAMÍ DE CENDRES

 

Camí de Cendres. Biel Cussó.

 

Retrobar-me amb la prosa d'en Biel Cussó ha estat tan gratificant com imaginava. Vaig conèixer l'autor amb la seva anterior novel·la negra, 'Sang Freda' i han hagut de passar un munt d'anys, masses, per poder tornar a llegir-lo.


'Camí de cendres' és la història d'en Victor Leighton. Escrita des de la perspectiva d'una vida que sembla tocar a la seva fi; des de la maduresa i la saviesa que donen els anys i les vivències. I, ho fa des d'un lloc inhòspit de per si i que a més a ell, per circumstàncies, encara li és més desfavorable. Però en Victor és més fort del que es pensa, més humà del que sembla i per sobre de tot és un supervivent.

L'autor, aquí cada cop tinc més clar que el fred l'hi encanta, ens situa als confins glaçats del planeta. Ens descriu un paisatge de boscos glaçats, on viu en Victor, en contraposició al fred imperant dins de la presó: el fred climatològic que es barreja amb la fredor del lloc, de les relacions impersonals, de l'edifici, de la situació. Aquell fred que, sense sentir-lo a la pell, cala els ossos.

En Biel ens parla de la soledat, aquella que de vegades busquem i que d'altres ens ve imposada —les que més—. De la devastació i de les complicacions que pot presentar haver de travessar un camí de cendres, literals i metafòriques. Parla de pèrdues, de rendició i redempció, però també d'esperança i de vida. Ens mostra les febleses humanes i la capacitat de superació i de resiliència que l'ésser humà pot tenir.
Cal destacar el magnífic joc metà literari que ens presenta: a través dels escrits d'en Victor, que ens ajuden a entendre l'entrellat de la seva vida i les seves decisions; i també amb les obres literàries i els autors que han marcat la vida del protagonista.

I, ho fa amb una prosa directa i descarnada que es clava a la retina del lector i que l'empeny a continuar endavant. Regalant-nos un final agre dolç. Brillant i evocador d'una felicitat que és a tocar, però que es pot escolar entre els dits de les mans... O potser no, potser és la felicitat real que tant ha buscat en Vic.
Per saber-ho haureu d'endinsar-vos en aquest captivador 'Camí de cendres'.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada