“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 20 de febrer de 2017

CENDRA



«Li preocupaven coses com el rebuig cap els emigrants andalusos i extremenys, el masclisme a la societat espanyola, la manca de llibertat d’expressió tot i que vivíem en una democràcia.»

Cendra
«Cendra» és la segona novel·la negre, de la Sílvia Mayans, protagonitzada per l’Elíades Bel, un fotògraf barceloní que es trasllada a viure a un poblet de la Terra Alta: Arnes. La primera entrega va ser «Cap llàgrima sobre la tomba» i encara que els protagonistes i els escenaris són els mateixos, os garanteixo que es pot molt bé llegir aquest segon abans que el primer; jo mateixa ho he fet. Això sí, correm el risc de tancar «Cendra», en acabar la lectura, i corre a buscar el seu predecessor per saber una mica més sobre en Bel, el seu cosí, Margalló, la seva xicona, Susi, inclús del tinent de la Guàrdia Civil, Estrada, a qui en «Cendra» ja trobem jubilat, però que ens deixa prou clar el seu paper molt més actiu en la primera novel·la.

Sílvia Mayans ens presenta una història a cavall entre dues èpoques molt importants en la història d’aquest país. Per una banda tenim part de la història situada en els temps de la Guerra Civil (1936-1939) i altra part el 1976, recentment mort en dictador i amb una democràcia acabada de estrenar i que encara no sabíem molt bé com gestionar-la.
Fent servir un narrador en primera persona; serà el propi Elíades Bel qui ens expliqui, a temps passat, el que va succeir en terres del Maestrago aquell llunyà 1976. Una veu que ens resultarà propera, que interactuarà amb el lector fent-lo partícip dels fets que relata.

«Cendra» es divideix en sis parts. La primera part bé encapçalada per un capítol situat al Juliol del 1936, a forma  introductòria. A partir d’aquí la resta de les parts vénen introduïdes per sengles capítols amb nom propi; que ens donaran a conèixer a altres tants testimonis dels fets esdevinguts. Així coneixerem: Lo Boter, Batiste,el Ximano; l’Elvira i a Mossèn Sunyer. En aquests capítols ens trobem amb un canvi de narrador i de temps verbal: passem al narrador en tercera persona i al present.

Trobem també dues trames que corren paral·leles: per una banda en Bel rep l’encàrrec de trobar a una família d’Horta de Sant Joan, anomenats los Ximanos; i per altra banda la mort d’en Batista, un company de feina del fill d’en Margalló en la que el nostre protagonista també s’hi veurà implicat.

Un dels grans encerts de la novel·la, és la riquesa lingüística que plasma. Sílvia Mayans ha fet que cada personatge s’expressi amb la seva llengua natural; trobarem doncs la parla més neutra de la part de Barcelona, castellà o el tipus de parla de la Terra Alta, la Franja, la zona dels Ports... Això farà que els diàlegs siguin molt més versemblants i que els personatges tinguin unes senyes d’identitat pròpies.

Un passeig per passat encara recent de la nostra història. Una història que dibuixa a la perfecció una societat dividida, que malauradament encara persisteix; els desastres d’una guerra on no hi ha guanyadors i perdedors, on tothom i perd (com a qualsevol guerra)., que desestructura famílies, poblacions... que enfronta germans...
Un retrat encertadíssim d’una època i una societat, que no ens queden tan llunyanes com ens agradaria.


«Em vaig preguntar per què l’ésser humà necessita lliurar batalles, per què totes les generacions han de viure almenys una guerra.» (pàg. 176)





2 comentaris :

  1. El vaig comprar fa poc el llibre, però no sabia que hi hagués un llibre anterior. Supòs que se deuen poder llegir de forma independent un de l'altre. Sinó m'hauré de comprar el primer :) Gràcies per la ressenya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Caterina, és poden llegir independentment, de fet jo el primer encara no l'he llegit :)

      Elimina