“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 24 de maig de 2021

SOL DE SANG

Sol de sang. Jo Nesbo

 

Segon dels llibres protagonitzats pels sicaris del Pescador, un dels capos de la droga més importants a Oslo. Si 'Sang a la neu' em va captivar des de la primera plana i em va durar un tarda, 'Sol de sang' ha seguit els passos del seu predecessor.

Tornem a estar davant un thriller que segueix volent emular als clàssics americans. Aquest cop deixem Oslo per situar-nos a la regió de Finnmark situada al nord-est del país i que és part de la Lapònia, territori dels samis. A la població de Kasund on arriba un foraster que es fa anomenar Ulf per no delatar la seva autèntica identitat, Jon Hansen.

Hansen ha comès la malaptesa de quedar-se amb uns diners i una partida de drogues que pertanyen al narcotraficant, que al posat preu al seu cap. A Kasund coneixerà a Mattis, un sami força peculiar, A Lena, una diaconessa que és la filla del predicador local i al seu fill Knut. Tot i saber que més d'hora que tard els sicaris del Pescador el trobaran se sent temptat a quedar-se; d'una banda li cedeixen una cabana prou aïllada i amb una visió privilegiada de l'entorn que li sembla un bon lloc per passar desapercebut; la gent del llogaret va a la seva, són pocs i no acostumen a ficar-se en els assumptes aliens; i la presència de Lena que és un reclam indiscutible per romandre en el lloc.

Jon/Ulf ens va explicant les seves vivències en primera persona, però també ens donarà els apunts necessaris del seu passat perquè puguem entendre perquè va fer el que va fer. Els seus actes suïcides no són gratuïts, darrere hi ha una raó de pes. Una de les raons més important per qualsevol ésser humà.

Nesbo, demostra ser un narrador força hàbil que ens introdueix un romanç, amb tots els seus ets i uts a una de les històries més negres i fosques que ha escrit, tal com ja va fer a 'Sang a la neu', però aquí el final és diametralment oposat al de l'anterior novel·la.

Reconec que m'encanta el Nesbo 'menys nòrdic' que trobem en aquestes entregues. Que tot i posar-nos davant un thriller ho fa amb un ritme força pausat que fa créixer la tensió narrativa ajuntant-se d'un suspens contingut al llarg de tota la trama, d'unes descripcions meravelloses de l'entorn i escenes amb una forta carrega cinematogràfica com la que trobem al capítol 15.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada