“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 3 de maig de 2021

BISTURÍ

 

Bisturí. Ramona Solé

 

'Bisturí' és la tercera novel·la de la Ramona Solé, autora de diversos relats publicats en diferents reculls i coordinadora del recull 'Assassins de Ponent' publicata Llibres del Delicte igual que les seves novel·les.


De 'Quaderns' a 'Instint de supervivència' ja va haver-hi un salt qualitatiu força important en la narrativa de la Ramona. Salt que augmenta exponencialment amb aquesta tercera obra. Una trama més elaborada, molt més cuidada, uns personatges molt treballats i una història de revenja molt potent amb un rere fons de maltractaments i abusos que posen els pèls de punta i ens mostraran el costat menys amable, per dir-ho molt suaument, i tenebrós de l'ésser humà.

Tot comença quan la policia de Lleida troba a un professor d'institut amb les mans amputades. Ell no recorda res i es queixa del mal que li fan les extremitats que ja no té. A partir d'aquest moment la policia posa en marxa una investigació per intentar esbrinar que és el que ha succeït i qui ha estat capaç de tal atrocitat. Investigació que el lector anirà seguint al mateix temps que es porta a terme. No només la policia investigarà els fets, sinó que la premsa local també ho farà. En Santi intentarà per tots els mitjans possibles ser el primer a publicar la notícia, encara que això faci que tingui alguna enganxada amb la caporala Ruth Castro, la seva xicota.

La Ramona ha fet una feina excel·lent amb la creació dels seus personatges, que ens anirà presentant a mesura que apareixen a la trama. De la majoria d'ells en sabrem el present i també alguns aspectes del seu passat, les relacions que mantenen en l'àmbit personal i professional, com pensen, actuen…, de manera que no ens costarà gens ni mica anar-los coneixent a mesura que avancem amb la lectura.

Si les agressions comeses són d'una brutalitat fora de sèrie, el cert és que l'autora no es recrearà gens ni mica en els aspectes macabres, però ens donarà la suficient informació perquè ens puguem imaginar l'escena i ens esgarrifem de valent. Els paràgrafs en primera persona on les causants d'aquestes atrocitats ens parlen directament distant de ser escabrosos, però aporten el seu punt d'interès a la trama fent que vulguis saber el perquè de les seves accions.

Una trama ben lligada, uns personatges interessants, un final que no diré que sigui obert, però que sí que ens deixa certs interrogants sobre el que succeirà amb un personatge o altre i sobretot amb les ganes de saber-ho.
Si he de posar-hi una pega, petita, petitíssima., és que molt aviat vaig intuir qui podia ser el causant de les amputacions, un petit detall em va posar sobre la pista… segurament és que he llegit molta novel·la negra.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada