Care Santos ens porta una novel·la juvenil amb una temàtica força dura. Una noia, la Laura, és atacada i segrestada una nit quan torna de festa. El motiu del segrest no és altra que rodar un snuff movie o assassinat en directe. Aquest és en molt poques paraules la trama general de la novel·la.
Dividida en tres parts força diferenciades. A la primera 'Aguait' reviurem el moment de la desaparició de la Laura des del punt de vista de diferents personatges: veurem que feien cada un d'ells en aquell instant i que varen veure o sentir que pogués ser indicatiu del que estava succeint.
La segona part 'Rastreig' centrat en la recerca de la noia, de les persones que intervenen i en esbrinar que porta a cada una d'elles a formar part d'una de les partides de cerca.
I la tercera 'Atac' plantejada com un compte enrere ens narra els últims instants abans del desenllaç
Care Santos , a la primera i tercera part del llibre, utilitza la segona persona del singular, fent que el lector s'involucri encara més en la trama i senti que és un personatge més.
És una novel·la dura, on les escenes de violència són prou explícites, on l'intent de violació no passa desapercebut ni se suavitza i on el dolor, la por i el terror que senten els diferents personatges, especialment la Laura i la seva mare, la Blanca, queda força palès.
És una novel·la dura, on les escenes de violència són prou explícites, on l'intent de violació no passa desapercebut ni se suavitza i on el dolor, la por i el terror que senten els diferents personatges, especialment la Laura i la seva mare, la Blanca, queda força palès.
L'autora fa èmfasi en les conseqüències que poden tenir certs actes i en la importància de saber triar bé als nostres amics i companys. Mostrar el patiment dels pares de noies de la mateixa edat de la protagonista i el dilema que se'ls presenta davant del que ha succeït: reduir llibertats o confiar en elles. Però també mostra la por i les reticències de les mateixes noies que saben que el que ha succeït a la seva companya no és, desgraciadament, un fet aïllat.
No deixa de ser una lectura dura, on s'agraeix que es diguin les coses pel seu nom, que no es posin tiretes, però que tampoc es faci més salsa de l'estrictament necessària. I on l'únic que m'ha sobtat ha estat el desenllaç, que pel meu gust és una mica massa abrupte.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada