“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 25 de març del 2021

TORN DE NIT

 


 

Des de que l'editorial va treure aquesta segona edició que incorpora el relat 'Qualsevol nit, a Figueres, pot sortir el sol' que la novel·la de l'Agustí Vehí és a la prestatgeria de casa esperant. Les novetats l'hi han anat passant per davant, i ara que gràcies a un club de lectura m'he submergit en les seves pàgines em pregunto: com he pogut esperar tant!?

Feu-me cas i llegiu primer el relat, d'ell sorgeix la novel·la i quina novel·la!
La contraportada ja ens avisa del que trobarem: tot un vodevil negre-policial a l'empordanesa. Us garanteixo que des de la primera pàgina un somriure apareix als llavis del lector i que més d'una vegada es converteix en una riallada.

Vehí ens porta una novel·la policial i tant que sí, els protagonistes són policies del torn de nit de Vilaclara, però és una novel·la de gènere policial força diferent. No hi trobem ni sang i fetge, ni trets —bé sí, d'això sí que n'hi ha—, ni procediment, ni morts… alguna persecució això també, però poc més.

Que hi trobem doncs? Un seguit d'històries que succeeixen a la nit empordanesa i que tenen com a protagonistes al caporal Palomares, en Palomu, en Nicetu, en Marcel·lí, la Jènnifer i en Codipenal, els integrants del torn de nit, a qui acompanyaran un seguit de veïns de la població. Les situacions delirants, surrealistes i absurdes estan a l'ordre del dia, o millor dit de la nit.

Els personatges són magistrals, acabes fent-los teus i empatitzant amb ells. Cadascú d'ells té un tret característic que el fa únic. Són entranyables i t'acompanyen molts dies després d'haver acabat la lectura. I sempre que hi penses és amb un gran somriure dibuixat a la cara. No es pot ser més poca traça i bona gent que els integrants d'aquest torn de nit.
Dir-vos que hi ha un personatge que pren un protagonisme destacat i que no és cap d'ells ni tan sols és una persona, és l'entranyable 'Carajillo', i aquest cop no és cap sobrenom, és el cigaló de tota la vida.

Vehí fa servir tots els recursos humorístics possibles: la hipèrbole, les llatinades, les castellanades, els jocs de paraules, cançonetes, els malnoms o sobrenoms… i ho fa d'una manera elegant, que entra pels ulls i aconsegueix el propòsit: entretenir i divertir al lector amb aquest vodevil a l'empordanesa.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada