Vaig conèixer a Alejandro
Palomas a «Un perro», novel·la en la qual em vaig enamorar de la seva
prosa. Venia precedida per «Una madre» que em vaig prometre
llegir així que pogués, però l'allau de lectures pendents a fet que anés
posposant aquest moment, que desgraciadament encara no arribat. Així que quan
va guanyar el Premi Nadal amb «Un
amor», vaig decidir que era hora de retrobar-me a la ploma de Palomas i els seus entranyables
personatges.
Les tres novel·les estan protagonitzades per la
mateixa família, encara que os ben asseguro que es poden llegir independentment
una de l'altre sense por a perdre'ns. Altra cosa és que un cop coneguda la
peculiar família ens enamorem perdudament d'ella i vulguem saber-ne més.
Escrita en primera persona; el narrador és en Fer,
el fill de l'Amàlia i germà de la Sílvia i l'Emma. La narració,
valent-se de constants analèpsies ens ajuda a conèixer millor als membres de la
família i ens acosta al seu passat. En aquesta ocasió anem de boda: l'Emma
es casa amb la seva núvia, la Magalí i ho fa el mateix dia que l'Amàlia
celebra els seus setanta-tres anys i que en fa vuit que es va separar del seu
marit i pare dels seus tres fills. Però les coincidències no acabaran aquí.
L'autor ha dividit el llibre en tres parts, tres
llibres amb títols tan suggerents com "Grans
preguntes, petites respostes", "Petits abandonaments, grans
orfes" i "Grans companyies, petites solituds" que es
corresponen amb els preparatius de la boda, el casament i la posterior
celebració de l'enllaç de l'Emma i la Magalí; mentre que anem
coneixent a la família i als qui els envolten, com la Magalí o la tieta
Inés.
Els personatges que ens presenta Alejandro Palomas són reals,
creïbles, accessibles. Tant que els acabes estimant, especialment a la mare, l'Amàlia.
Un personatge que et roba el cor a mesura que les vas coneixent més. Una dona
albina que no ho ha tingut gens fàcil en aquesta vida; una persona entranyable
que arrenca un somriure cada vegada que surt a escena, a vegades inclús una
gran riallada, perquè el seu riure contagiós traspassa les pàgines de llibre
igual que ella. Res del que concerneix a l’Amàlia és senzill, ni fàcil, però
ella és amor en estar pur; és la iaia que abraçaries amb tendresa, que
ajudaries a travessar el carrer si mai te la trobessis quan surt a passejar
acompanyada per la seva inseparable Shirley, una gosseta tan peculiar
com la seva mestressa. L'Amàlia és una supervivent nata
Els fills força diferents entre si tenen una cosa
en comú: la preocupació i l'amor que senten per la seva mare; un amor
incondicional a prova de bombes, en el sentit més ampli i literal de la
paraula, perquè encara que hagi dit tot el que he dit d'ella, la sinceritat
s'imposa i el cert és que lidiar amb l'Amàlia i les seves peculiaritats no
ha de ser gens fàcil.
«Un amor» és molt més que una
novel·la protagonitzada per una família; és una muntanya russa de sensacions i
sentiments; és amor amb el sentit més ampli de la paraula. És una lliçó
magistral sobre la vida i l'amor.
La prosa senzilla i càlida de l'autor, plena de
frases brillants i precioses et va embolcallant mentre t'endinses dins de la
història de l'Amàlia, el Fer, la Sílvia i l'Emma, sense oblidar als
peludets: en Rulfo i la Shirley, fent que no puguis deixar
el llibre i volent que aquest no s'acabi perquè no vols separar-te d'ells.
«—Ell es va quedar un amor. Jo em vaig quedar l’amor.»
Jo també tinc pendents els anteriors.
ResponEliminaHi ha molts llibres a la cua, però com enyoro els personatges, buscaré temps com sigui.
Tinc moltes ganes de llegir-lo. Vaig llegir Una madre i després Un perro, i veig per la teva ressenya que amb aquest riuré i ploraré igual que els altres.
ResponElimina