Mary Ann Shaffer va ser bibliotecària i llibretera que a l'edat de setanta anys i animada pel seu club de lectura va començar a escriure la que seria la seva primera i última novel·la que va acabar d'escriure la seva neboda, Annie Barrows i que va esdevenir en un boom editorial que s'ha traduït a quinze idiomes.
Tot i ser una obra de gènere epistolar on la protagonista, l'escriptora i columnista Juliet Ashon, intercanviarà cartes amb un seguit de personatges força diferents, el cert és que la història flueix molt bé i tot i que en principi pot semblar enrevessat situar a tots els personatges, costa ben poc anar-los coneixent.
Ens situem al Londres del 1946 quan la ciutat i els seus habitants intenten recuperar-se de la destrucció patida durant la Segona Guerra Mundial. La Juliet està de gira presentant el seu recull de columnes periodístiques escrites en clau d'humor: 'Izzy Bickerstaff va a la guerra'. Una de les vegades que torna a casa es troba amb una carta d'en Dawsey Adams on li explica que té un vell llibre de Charles Lamb que li va pertànyer, ja que apareixen les seves dades personals escrites en ell. D'aquesta manera sabrà de l'existència de la Societat Literària i del pastís de pela de patata de Guernsey i entrarà en contacte amb els seus membres.
La novel·la ens parla essencialment del poder dels llibres. Com la lectura en pot salvar en les situacions més difícils, ajudant-nos a superar-les, posant paraules al que sentim i no sabem expressar.
Les cartes seran el mitjà que ens transportaran a la petita illa i ens ensenyarà els seus paisatges i costums, ens embolcallarà amb la seva atmosfera i ens mostrarà les relacions entre els seus habitants: els que són i els que no són membres de la societat literària. Sabrem dels seus sentiments, de les decisions que han pres o deixat de prendre i on els han portat. Coneixerem els estralls de la guerra i les conseqüències de l'ocupació nazi a les seves vides.
Hi ha moments de la lectura on no pots per menys que somriure, inclús deixar anar una riallada, altres que t'emocionen i fan aflorar les llàgrimes. Estem davant d'una novel·la d'escriptura detallista, delicada i femenina, però que en cap oment cau en el sentimentalisme carrincló, ni en la llàgrima fàcil. Que sap mostrar-nos els aspectes més durs de la guerra i del destí d'alguns dels personatges alhora que ho suavitza amb el to delicat de la narració, esquitxada amb tocs d'humor i amb tot d'anècdotes desenfadades inclús divertides.
Tinc aquest llibre al Kindle, pero encara no l'he llegit.
ResponElimina