“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 18 de març del 2021

LA BALLARINA

 

Ogai Mori. La ballarina

 

Ōgai Mori és el pseudònim de Rintaro Mori qui va viure durant uns anys a Alemanya. Després de tornar al Japó es va dedicar a la traducció d'obres occidentals. La seva estança al país europeu va inspirar-lo en la creació del seu relat més conegut 'La Ballarina'.


Hi ha a Youtube una iniciativa 'Març asiàtic', que consisteix a llegir literatura asiàtica durant el mes de març. La seva impulsora és Magrat Ajostiernos i us recomano molt visitar el seu canal. Aprofitant aquesta ben entesa vaig endinsar-me en la lectura del que seria el meu tercer Petit Plaer de Viena edicions.

Pocs autors tenen l'habilitat de teixir una història tan delicada, senzilla i profunda alhora amb tan poques pàgines. Ôta Toyotarô ens explica en primera persona el canvi que la seva vida experimenta durant els anys que viu a Europa i ens convertirà en espectadors de luxe de la seva història d'amor amb L'Elise, una bellíssima ballarina alemanya.

'La ballarina' és una obra que ens posa davant una sèrie de dicotomies: modernitat envers tradició, amor envers honor o bé Occident envers Orient. Escrita com si fos un quadern de viatge, des de l'inici tenim la sensació que quelcom irremeiable succeirà. Pàgina a pàgina ens anirem embolcallant amb els sentiments del jove Ôta, qui posarà el seu món de cap per vall per l'amor de l'Elise.

Mori ens farà tenir sensacions tan fortes com la ràbia, el dolor, la tristesa o l'amor. I ho farà sense estridències ni paraules grandiloqüents, si no amb senzillesa i delicadesa.
Ens mostrarà la duresa d'haver de decidir, posant al seu protagonista en una cruïlla on haurà de decantar-se per prendre un dels dos camins possibles sabent que no hi haurà marxa enrere i on la seva vida farà un tomb amb devastadores conseqüències.
I al lector ens posa davant la gran pregunta: hem de comportar-nos com s'espera de nosaltres i hem de tenir la llibertat de decidir el nostre destí? A qui hem d'obeir a la raó o al cor?


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada