Helle Helle teixeix una història a base de records, de retalls de la vida quotidiana de la Tine i la Jane, dues germanes que treballen al ferri que fa la línia entre Dinamarca i Alemanya, entre Rødby i Putgarden.
Els petits esdeveniments quotidians del dia a dia, com la reparació d'un vell balancí, la trobada amb amics de la infància, els veïns i el treball diari al ferri, s'associen a flashbacks que giren al voltant de la infància i del record de la mare, morta de les dues germanes.
Ens situem a finals dels anys vuitanta, quan la Tine acaba de tenir a la Ditte i és a casa per baixa maternal. La Jane abandona els seus estudis i se'n va a viure amb elles. Tine, que treballa en una perfumeria del ferri que fa la travessia Rødby-Puttgarden l'hi aconsegueix feina al mateix lloc.
La Jane, en primera persona, ens anirà relatant la seva vida, on la convivència entre elles, els trajectes amb el ferri, les relacions sentimentals i el record de la mare, seran els eixos que vertebrals de la seva història. La Tine i la Jane viuen ancorades per la preocupació dels fets del passat i sembla que siguin incapaces de progressar en les seves vides i de permetre's ser felices.
Tot i que pot semblar que al llarg de les quasi dues-centes pàgines que té la novel·la, amb prou feines succeeix res, la veritat és que Helle Helle ens explica un munt de coses: el microcosmos que és la vida al ferri, tan gran per a poder albergar un tren dins seu. La soledat que pot sentir una persona per més acompanyada que es trobi. La dura infantesa de l'Henriette, explicada a base de petites pinzellades, i que es veu reflectida en la vida de les seves filles: la Jane i la Tine. Els patrons femenins que es va repetint: mares solteres, que tiren les seves filles endavant totes soles…
La prosa de l'autora és breu i concisa, sense grans girs, ni floritures, ni extenses descripcions. Malgrat aquesta escassetat de recursos estilístics, que en aquest cas són d'agrair, podem notar la crisi existencial de la Jane a través d'una narració vibrant i tremolosa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada