“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 13 de febrer del 2020

EL CAMÍ DELS ESBARZERS




Hi ha get que quan et recomana un llibre no pots deixar de fer-li cas, i això és el que em va passar amb aquesta novel·la. Segurament, a mi m'hauria passat desapercebuda, però una bona amiga va tenir l'encert de recomanar-me-la, i com que és algú que entra en la categoria que deia a l'inici, no vaig dubtar gens ni mica llegir-la. Gràcies Elena!

 La contraportada ens diu que 'El camí dels esbarzers' té ànima de novel·la, jo diria que és un tos de novel·la, una Novel·la, amb majúscules; si bé és cert que ens pot arribar a semblar un recull de contes, ja que cada capítol ens explica una història independent d'un o més (normalment més, ja que interactuen constantment) dels habitants de Sandville.

Així doncs parlarem d'una novel·la coral on intervenen tots els veïns de la població, sense que cap d'ells tingui més rellevància que els altres. Com deia abans, cada capítol ens porta una història independent que a mesura que avancem en la lectura veurem com interactua amb les altres històries, com els personatges d'una i altre es barregen per crear altres fets. Veurem com les vivències dels diferents protagonistes s'aniran entrellaçant fins a teixir la història de Sandville i els seus vilatans.

Alba Dalmau ens porta un seguit de persones reals amb problemes quotidians, que ella ens situa en una població d'una zona interior dels Estats Units, que no acabarem de saber quina és, però que tampoc ens fa cap falta. L'arc temporal està situat a cavall entre la dècada dels cinquanta i seixanta del passat segle.

Aquest seguit de contes, d'històries o capítols, ens parlen de pobresa, de racisme, de gelosia, desconfiança, desamor, desídia, neguit, violència i mort; passatges foscos que s'intercalen amb altres molt més lluminosos i plens de vida. Un contrast aclaparador que dona com a resultat una novel·la única.

Les localitzacions de les històries passen per tota la geografia del poble, però si hi ha un lloc que té més importància i pren un relleu considerable a les històries és el camí dels esbarzers que actua com a eix vertebrador de les històries. Un lloc que tant pot representar l'esperança de la vida, com la tristesa de la mort, un lloc de trànsit, de retrobament, o un indret on fugir i amagar-se.

A mi m'ha encantat, m'ha enamorat la gent de Sandville i les seves històries, fins al punt de recordar-me, salvant les distàncies , a una trilogia que em va robar el cor: 'la trilogia d'Holt' d'en Kent Haruf, especialment el seu primer volum 'Cançó de la plana'.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada