“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dimarts, 5 d’octubre del 2021

ESTIU DE LLOPS

 

Estiu de llops. Hans Rosenfeldt

 

Vaig llençar-me de cap a la lectura d'aquesta novel·la després d'haver llegit totes les entregues publicades de la sèrie Bergman que el seu autor va escriure a quatre mans amb Michael Hjorth. Esperava trobar quelcom semblant, poder no en contingut, però si històries i personatges que m'atrapessin d'igual manera. Tot i que no diré que no m'hagi agradat, el cert és que aquest primer volum de la sèrie Harapanda, m'ha deixat un regust agredolç.


D'entrada res a veure amb l'altra sèrie. Això per si sol podria ser, hauria de ser, un punt a favor. Són molt diferents. Aquí no trobem investigadors d'elit, sinó a la policia local que ha de menester ajuda d'altres cossos per tal de solucionar el cas. Hanna Wester és la policia protagonista, ella i el seu equip, com no podria ser d'altra manera. Però evidentment la gran protagonista és la ciutat, i això ja ens ho deixa clar el títol de la sèrie.
Ens situem a una ciutat del nord de suècia, a la frontera amb Finlàndia on es troben unes restes humanes dins l'estómac d'un llop que ha estat enverinat. A partir d'aquí seguirem la investigació del cas i veurem com es va embolicant la troca, ja que el narcotràfic entra en joc juntament amb les màfies russes.

Tot i que Wester és la principal protagonista, el cert és que aquesta primera entrega és bastant coral i un seguit de personatges tenen un paper força fonamental. Es llegeix bé, i és entretinguda, no ho negaré i té un seguit de subtrames que es van entrellaçant per crear l'univers Harapanda , un final que encara que és inclusiu deixa una porta oberta a una segona (tercera, quarta i quinta, segurament) entrega i que pot deixar amb ganes de saber més a segons quins lectors.

Ja he dit que m'ha quedat un regust agredolç, esperava més. Esperava el tret trencador que fes que aquesta sèrie fos diferent, però no és així, és més del mateix que torbem a tits els thrillers. Clar està que poc queda per inventar, per no dir res, però així i tot... m'ha faltat quelcom que m'enganxes. No descarto llegir la segona entrega per veure si la cosa millora.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada