DESPRÉS DE LA VERGONYA

 

 

Fa força temps que conec al Marc Moreno i aquesta és la cinquena novel·la que li llegeixo. Cada obra m'ha agradat una mica més que l'anterior, en cada una he vist créixer al Marc com a escriptor i també com a editor. És evident que el seu estil m'agrada força, però amb 'Després de la vergonya' m'ha guanyat definitivament. És la seva novel·la més personal, ell mateix ho ha dit un munt de vegades, més introspectiva i que, per a mi com a lectora, l'ha fet avançar a passos agegantats.

Coneixerem a en Pau, un paio que un dia es planta davant la seva parella, la Sandra, amb qui té una criatura de curta edat i li diu que s'ha acabat, que la deixa, que marxa. En Pau s'ha enamorat de la Lluna, però això no li diu a la Sandra. I tan bon punt surt de creu el carrer i un cotxe li passa per sobre. La vida d'en Pau farà un gir inesperat.

Després de passar quatre anys en coma, en Pau torna a la vida. A una vida que res té a veure amb la que tenia o amb la que havia somniat que tindria al costat de la Lluna. La Sandra ha desaparegut i amb ella el seu fill, de la Lluna no se'n sap res.

En Pau no és ni una ombra del que era. Desvalgut físicament i emocionalment, ha de tornar a casa els pares. Ha d'intentar refer la seva vida. Però quina vida?, que es pot refer quan no queda res del que tenies? En Pau ha perdut la seva feina, la seva dona, el seu fill i la dona per la qual estava disposat a posar la seva vida de cap per vall. Cada capítol és un intent de superació d'en Pau. I com a lectors seguirem aquests processos de primera mà.

Marc Moreno ha creat un personatge humà, honest malgrat que d'inici sembli el contrari, proper i amb problemes de sobre coneguts per tots. Un personatge que, ell mateix ho ha dit en alguna entrevista, li és molt proper i amb el que té molts punts en comú. En Pau acaba robant el cor del lector.

Un thriller psicològic, molt fosc, on no trobarem ni sang ni fetge, ni policies, ni detectius, però que ens endinsarà en una problemàtica social que tots coneixem de primera mà: la problemàtica dels desnonaments; les pressions sobre veïns que tenen una renda antiga, la violència masclista; la ludopatia o com fer servir als fills per fer mal al cònjuge.

Una novel·la que et guanya pels seus personatges, tots ells tenen els seus propis fantasmes; on la trama és com una mena de trencaclosques que has d'anar llegint per acabar de poder acoblar totes les peces i fer que tot tingui sentit. Un thriller de ritme moderat que et fa avançar de manera frenètica en la seva lectura.