'El verano que mi madre tuvo los ojos
verdes' és la primera novel·la de Tatiana
Tîbuleac. Una lectura que quedarà a la memòria del lector llarg temps,
de les que et fa replantejar un munt de coses, de les que et fa reflexionar,
sentir i emocionar-te.
Tîbuleac
fa servir un llenguatge directe, cru i cruel. Les primeres frases del llibre
són demolidores: 'Aquella mañana en la
que la odiaba más que nunca, mi madre cumplió treinta y nueve años. Era bajita
y gorda, tonta y fea. Era la madre más inútil que haya existido jamás'.
Qui ens explica la història és Aleskey,
que recorda l'últim estiu que va passar a França amb la seva mare. Han passat
un munt d'anys, però el seu psiquiatre li recomana reviure aquella època per
tal de superar el bloqueig artístic, que com a pintor, està patint.
Aleskey retrocedeix fins a
l'últim dia de curs i la seva mare l'esperava a la porta del centre. La mare
era una dona amb una vida força complicada: abandonada pel seu marit arrossega
la pèrdua de la seva filla petita i per qui ell només té retrets, males
paraules i agressivitat. L'autora ens mostra una relació materna/filial
desproveïda de qualsevol inici d'estima, de complicitat, de tendresa.
Aleskey se'ns presenta com un
monstre malvat que no és capaç d'estimar a la seva mare. Un jove amb greus
problemes mentals i que arrossega la pesada càrrega de la mort de la seva
germaneta petita. Arran d'aquesta mort, que sacseja amb força a la família, es
converteix en un nen que pidola amor i aquí ningú sembla saber estimar,
convertint-se en un adolescent irascible i violent que acaba internat en una
institució psiquiàtrica, el centre on el va a buscar la seva mare, i que
canalitza el seu dolor i la seva ràbia odiant a la seva progenitora.
Estructura en capítols molt curts,
entre els que crida l'atenció alguns que es componen de poc més d'una frase;
són aquells capítols que ens descriuen els ulls de la mare. Aquests ulls que
donen títol a la novel·la i que seguiran present en la vida d'Aleskey.
No estem davant una lectura fàcil,
parca en recursos estilístics, no escatima la cruesa dels fets i pensaments
dels seus personatges, especialment els del narrador. Tîbuleac descriu a la perfecció la fragilitat dels seus
personatges, dues persones trencades que són incapaces de gestionar el seu
dolor i els seus sentiments, que caminen, sense saber-ho cap a un retrobament
que els canviarà per sempre. La vida és cruel, dura, impassible i així ens la
descriu l'autora.
Una novel·la que ens parla del
desamor, de la pèrdua, però també de l'amor, el perdo i el retrobament.
'El verano que mi madre tuvo los ojos
verdes' és una lectura intima que traspua tant dolor com amor —un amor
que fa mal— a través d'una narració gairebé poètica plena de metàfores
delicioses.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada