Deliciós recull de contes de la Mònica Batet. Divuit contes amb
un denominador comú: Polònia. Un
país que ha captivat i encisat a l'autora.
El primer i l'últim conte del recull
tenen la particularitat que qui ens parla és l'autora. El primer, poder el més
íntim ens explica el seu primer viatge al país i les converses telefòniques,
amb anècdota inclosa, que manté amb el seu pare.
Els relats també comparteixen un
temps, la Polònia dels canvis, del sindicat Solidaritat. Un temps
caracteritzat per les detencions, l'estat d'excepció, els tancs i soldats als
carrers de les ciutats; els llibres prohibits i les lectures clandestines dels
autors dissidents. En definitiva uns temps convulsos i gens fàcils per la
població. De fet no és la primera vegada que Batet parla de llibres prohibits ni d'estats autoritaris, ja
ho vàrem veure a 'Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres',
tot i que en aquella novel·la mai va dir en quin país situava els fets, al
contrari que aquí.
L'estil de l'autora és intimista, amb
una prosa suau que llisca com la seda i en la que l'oralitat té un paper
fonamental.
Fent ús dels tres narradors: en
primera, segona i tercera persona, l'autora ens porta petites històries
protagonitzades per gent normal, gent del carrer; a través d'aquests
personatges ens mostra les tradicions en dades assenyalades, la cultura, la
gastronomia i les tradicions del país. Ens apropa al context històric del qual
abans us feia esment i ens cita aquells autors prohibits i els autoritzats.
Hi ha dues històries que m'han robat
el cor, la primera ha estat 'Tenir cor'
la història d'un pianista que vol demostrar que té sentiments i cor igual que
tothom i la segona, per ordre d'aparició en el recull, 'Parc Lazienki' que ens parla de tres germans. Tots els contes són
meravellosos, tots tenen aquella manera de narrar de la Mònica que arriba al cor del lector, aquella calidesa de la
seva prosa. Tots ells valen la pena ser llegits.
És un recull curt, que es llegeix en
un sospir, però amb històries que, després de la seva lectura, t'acompanyen
durant dies.
L'autora és una de les veus més
importants de la nostra literatura actual, amb una força narrativa que captiva
llibre darrere llibre. Mai entendré que una escriptora com la Mònica Batet no té el
reconeixement que es mereix, com passa, massa sovint, desapercebuda per la
majoria de lectors.
No us perdeu aquest recull, però
tampoc cap de les seves anteriors novel·les.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada