Aquesta és la segona novel·la del
valencià Joan Carles Ventura,
amb la que va guanyar el VI Premi
Memorial Agustí Vehí.
L'autor ens situa a la València
de finals dels vuitanta, en plena ruta
del Bakalao, en plè desenfrè de la joventut. Usant un narrador en primera
persona, que ens narra els fets amb retrospectiva, fet que li permet fer balanç
sobre la Ruta del Bakalao i el que va
significar per a ell en aquells temps. El narrador és Vicent Fletes i Chaqués,
a qui anomenen Fletxa, un dels molts joves que en aquella època vivíem en una
contínua festa i que intenta guanyar-se la vida resolent casos, com a detectiu
privat, de molt poca envergadura. Però de sobte i sense esperar-s'ho haurà de
fer front a un encàrrec de certa volada: la desaparició d'una jove. Ajudat pel
seu amic Tato, un personatge força peculiar, un policia encobert que
gaudeix de la nit tant o més que el mateix Fletxa i per la seva tieta Ampariues,
una dona que llegeix les novel·les d'Agatha
Christie i que es convertirà amb la Miss Marple valenciana.
El que inicialment sembla un cas senzill,
la cerca d'una xiqueta que ha eixit de festa i tres dies després no ha tornat a
casa, es convertirà amb tot un entramat de drogues i mentides i misteris que el
nostre protagonista haurà d'esclarir.
Ventura
fa servir una prosa àgil i fresca, carregada de diàlegs plegats de tocs
d'humor de fina ironia. Amb descripcions ràpides, però força detallades que ens
marquen un paisatge i un ambient molt concret.
Punt a favor per als seus
personatges, especialment al trio protagonista. Fletxa et roba el cor amb
la seva poca traça, línia a línia i Ampariues és…, bé el millor és que
la conegueu llegint aquesta novel·la que no té desperdici.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada