DUES DONES

La Montse Sanjuan abandona, esperem que momentàniament, a la seva sergent, l'Anna Grim, i la novel·la negra, per endinsar-se en la novel·la històrica. I ho fa amb una història centrada en la postguerra.

 'Dues dones' és la història de dues mares que han de patir per tenir els seus fills a la presó de Lleida. Es el relat de dues famílies, de dues poblacions, Lleida, la capital i Palau de Tremp i de tota una societat, la catalana, en una de les èpoques més convulses de la nostra història.

La història està dividida en quatre parts de desigual llargària. En elles anirem coneixent a les dues dones, les seves famílies, el seu passat i el seu pressent; els seus anhels, les seves inquietuds i les seves pors. Al mateix temps anirem sabent dels seus fills, que coincideixen a la presó de Lleida on inicien una bonica amistat tot i les circumstàncies. En trobar-se Emili mal ferit de les cames, serà en Jordi qui l'ajudi en tot moment.

Quan en una de les visites al seu fill, la Natàlia coneix a en Jordi, comença una correspondència amb la mare del noi, la Genoveva, de la que naixerà una amistat entre les dues dones, que aniran explicant-se les seves vivències i el seu anhel que els fills un dia puguin assolir la llibertat.

'Dues Dones' és doncs un crit a l'amistat. L'amistat de dues dones, dues mares que comparteixen el malson i la injustícia de tenir els fills empresonats a Lleida pels seus ideals polítics, ells són del bàndol dels 'perdedors'. Anirem seguint l'evolució d'aquesta amistat i la dels nois. És el retrat de la vida de dues famílies humils, una a Lleida i l'altre en un poble del Pallars, les seves mancances en plena postguerra, la mirada dels veïns, les pors, les malfiances…

Genoveva i Natàlia són els dos personatges principals, les dues dones que aniran teixint l'entramat de la novel·la, però les acompanyen tot un seguit de personatges secundaris, majoritàriament femenins, que ens ajuden a comprendre com era la vida en aquells anys tan foscos. Unes dones que en aquella època eren quasi invisibles, però que l'autora ens mostra que moltes vegades era gràcies a elles que les coses rutllaven una mica millor en mig de tanta misèria. I entre tots aquests personatges femenins, n'hi ha un que, tot i sortir breument a l'inici, m'ha robat el cor i m'ha deixat amb ganes de saber-ne més: La padrina Roser, la sogra de la Genoveva i ànima del mas mentre hi va viure.