Quarta
entrega protagonitzada pels ertzaines Eider Chassereau y Jon
AnderMacua. Una parella literària que em va robar el cor quan els vaig
conèixer a 'La chica olvidada' i dels que encara tinc pendent llegir la
primera entrega.
L'aparició
del cos decapitat d'una dona jove al Parc Ecològic de Plaiaund, amb les puntes
dels dits cremades posarà de nou en guàrdia a la unitat d'investigació de
l'Ertzaintza, de la que , entre altres, formen part el sotsoficial Jon
Ander Macua i l'agent Eider Chassereau, que ràpidament
intentaran esbrinar la identitat de la jove i trobar a l'autor de tan macabre
assassinat
D'altra
banda trobem a la família Careaga, amb un altíssim poder
adquisitiu que viuen a la urbanització de Punta Galea, que ens aniran ensenyant
els secrets i les misèries amb els que conviuen fa anys.
Al llarg de
la trama anirem seguint paral·lelament tres històries: per una banda tenint la
investigació policial que es porta a terme en el cas Maniquí, el de la noia
decapitada. Per altra la família Careaga i tot el seu entramat:
secrets, disputes, enveges, fantasmes del passat i certa animadversió entre els
seus membres. Trama que prendrà més rellevància en el moment que apareix un
segon cos decapitat i que no és altra que el de Paula, la dona dels grans dels
germans Careaga. I en tercer lloc petits apunts sobre un home anomenat Cesar.
Sense deixar de banda les relacions personals i familiars d'Eider i Jon.
Noelia Lorenzo, amb el seu estil amè i el seu to
proper va creant, un cop és, una història complexa on els fets que abans he
esmentat es van barrejant fis a teixir el gruix d'una trama molt ben lligada on
res queda a l'atzar, on tot és possible i tot pot passar. Introduint algun gir
inesperat que sorprèn al lector en el punt menys esperat fa que el lector
s'enganxi a la lectura capítol a capítol.
Les
descripcions de l'autora són detallades, tant pel que fa a paisatges, que no
costen gens de visualitzar, com pel que té veure amb els personatges, molts
dels quals ja coneixen de les anteriors entregues i que en aquesta veiem com
creixent i s'arrodoneixen per acabar esclatant, d'altres són nous, però el
procés de creació, més ràpid, és idèntic i també els veiem evolucionar al llarg
de les pàgines.
El punt
fort és l'evolució personal dels dos ertzaines protagonistes, que aquesta
vegada prenen un paper molt més personal i íntim. La seva relació anirà canviant
al llarg de la trama, hauran de fer front a situacions compromeses que hauran
de resoldre de la millor manera possible i no seran precisament decisions
fàcils. A les pàgines finals, una d'aquestes decisions, pressa per Eider,
deixarà al seguidor de la saga amb un regust agredolç.
Tot i que
les quatre novel·les es poden llegir de manera independent, jo us aconsellaria
fer-jo per ordre cronològic, ja que, tal com us deia, l'evolució personal i
professional de Jon Ander Macua i Eider Chassereau és progressiva al llarg de
tota la saga, esclatant en aquesta última entrega.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada