“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 15 de desembre del 2016

A LA COLÒNIA HIDRÀULICA I ALTRES CONTES


«Jugar a la guerra només comporta violència.»
Feia temps que tenia pendent llegir a la Sílvia Romero, per una cosa o per altra aquest moment no acabava d’arribar mai. Per això quan l’autora em va oferir de llegir el seu últim treball, vaig acceptar amb els ulls tancats. I ara tinc claríssim que no serà l'únic que llegeixi de l'autora.

«A la colònia hidràulica i altres contes», guanyadora del XXIV Premi de Narrativa Vila de l’Atmella de Mar 2016, trobem un recull de tretze contes amb un mateix fil conductor: la mort.  Quan vaig llegir això, a la contraportada del llibre, vaig pensar que seria un llibre trist, que millor tenir la caixa de mocadors a mà, que em conec i sé com acabo... Res més lluny, qui esperi tribar tretze històries lacrimògenes, tristes, en vers la mort, s’equivoca de ple. Les temàtiques són del més variades... des d’apunts de ciència-ficció, a crítica social passant per l’humor negre (molt aconseguit, tot sigui dit) fins a la tortura hi trobem de tot.

No hi ha cap història que s’assembli a un altre, totes son completament diferents, enginyoses, i que, unes més que altres, però això va a gust de cadascú, atrapen al lector.

És un recull de lectura fàcil, que entreté i fa pensar; que ens deixa delitar de la prosa senzilla i polida de la Sílvia Romero, de la seva enorme capacitat per inventar-se històries ben diferents i totes elles amb un segell propi.

Impossible fer cinc cèntims de cap dels contes que hi trobem sense d'estripar-los, però sí que apuntaré  les dues que a mi m’han fet somriure, per no dir que una d’elles riure i tot: «El Papa ha mort» i «Ens coneixem?». La primera d’elles, sens dubte la meva preferida de tot el recull.
També menció especial a les que fan referència a una obra d’Oscar Wilde,  «El retrat de Dora Grau», o a l’obra de Munch, a  «El quadre».

Sí el que voleu és passar una bona estona, oblidar-vos de les vostres cabòries... no ho dubteu, aquest recull aconsegueix això i molt més.

Cada cop més, estic convençuda que hem d’apostar pels llibres escrits i publicats a casa nostra,  per la literatura de km 0. «A la colònia hidràulica i altres contes» editat per Pagès editors és un clar exemple de la bona literatura que tenim ben a prop.


«No tenies per què escriure “el Papa es tanoca”. Ha estat aleshores quant s’ha emprenyat de debò i s’ha llençat com una fúria a agafar el núvol. » (pàg. 63)





3 comentaris :

  1. És una de les meves autores preferides. Aquest ja el tinc a casa, a punt de ser llegit.

    ResponElimina
  2. Tornes a llegir el mateix llibre que jo, com es nota que els autors que es mouen per aquests verals blogaires tenen un protocol ben establert. De moment només he llegit dos relats, estan prou bé. Però segurament discreparíem en el tema d'apostar per llibres escrits i publicats aquí. S'ha de fer, si són bons. L'endogàmia del panorama editorial català és preocupant, i t'acabes empassant qualsevol cosa perquè és amic de tal o tal altra, i tothom li fa la rosca perquè després no parlin malament d'ell... doncs no. Si em segueix emprenyant aquest tema acabaré llegint només els quatre que sé que m'agraden, i després tiraré cap a fora, que poden ser igual de dolents, però que no em faran ràbia.

    ResponElimina
  3. Ara que he ressenyat el llibre, veig que coincidim amb els relats preferits :D

    ResponElimina