“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 4 de gener de 2021

TEMPS MORT

 

Temps mort. Llort

 

Amb la seva última novel·la ens retrobem amb el Llort més gamberro i esbojarrat. Pot ser un xic més violent del que ens té acostumats…, una violència més gratuïta, però adient a la situació que ens planteja.

De fet el que l'autor ens planteja és un dilema moral: I tu, que hauries fet de trobar-te en la mateixa situació? És impossible no formular-te aquesta pregunta al llarg de tota la lectura. Sent força complicat respondre si volen ser completament sincers.

En Robert, el protagonista indiscutible de 'Pes mort', és un pelacanyes, maldestre i està  convençut que la mala sort el persegueix. Un bon dia rep la notícia d'una inesperada herència a Nova Orleans. Després d'assegurar-se que no és una presa de pèl, agafa un avió i cap Amèrica i falta gent. Poc més avançar dir sense estripar les entranyes de la trama, però sí que puc dir que un gir inesperat en els esdeveniments ho capgirarà tot, especialment la vida d'en Robert. 

Llort barreja diferents gèneres: el negre, per descomptat, el thriller psicològic, el suspens, la ciència-ficció, la fantasia…, tots vistos des del vessant més fosc. Mestre indiscutible de suspens, que sap mantenir de principi a fi, enganxa al lector a la trama fent que es mori de ganes per saber com acabarà tot plegat.

Abans us parlava del dilema moral que ens planteja, però, fidel al seu estil, també hi trobem una bona dosis de crítica social. L'autor estructura la novel·la en capítols que comencen i acabem amb dues accions molt concretes que porta a terme el protagonista: despertar-se i anar a dormir. En Robert, és un tipus de personatge que no desperta gens de simpatia ni empatia al lector, ans al contrari li genera cert rebuig, però el gran al·licient de la novel·la és saber com acabarà aquest sapastre.

'Temps mort' és la sisena novel·la que llegeixo de l'autor. No és de les que més m'ha agradat, però reconec que en ella trobem al Llort més irreverent cínic i gamberro. Una novel·la que traspua que s'ho ha passat molt bé escrivint-la i que fa passar una bona estona llegint-la. On trobem el seu estil directe, de frases curtes, on hi ha poques concessions al que podem considerar 'políticament correcte'.
Llort segueix sent una aposta segura, recomanable al dos-cents per cent.



Cap comentari :

Publica un comentari