'Els dies oblidats' és un recull de vuit relats que en Pep Toni Bauçà va escriure entre el 2011 i el 2017. De temàtica força variada, però amb el nexe comú del rerefons enigmàtic que caracteritza tota l'obra de l'autor.
Cada relat va precedit d' una explicació d'en Pep Toni que ens ajuda a contextualitzar el que tot seguit llegirem: quan el va escriure, d'on surt la idea, quina part de realitat i quina de ficció hi ha o quin tant per cent té d'autobiogràfic.L'estil d'en Bauçà és inconfusible els seus escrits, siguin novel·les, o relats com el cas que ens ocupa, sempre tenen components d'intriga, misteri i fantasia, tres gèneres que sap combinar a la perfecció.
Vuit relats sorprenents, ben trenats, amb un punt quasi místic que convida a la reflexió i que en molts casos deixen un final obert a la imaginació del lector. Amb temes punyets com són l'acceptació de la mort de la persona estimada, els abusos sexuals a infants, fets reals que van colpir a tota la societat… Relats que conviden a passar pàgina darrera pàgina i seguir llegint
En lectures de relats sempre em costa decantar-me per un o per un altre, però en aquest cas hi ha dos que m'han robat el cor: 'Eterna espera' on el narrador és un gos que espera al seu amo, en Roig, fins a les últimes conseqüències. I 'Bocins del cor' que va ser inspirat per una pel·lícula —que ara mateix tinc la necessitat de buscar i veure— i una cançó del grup donostiarra 'La oreja de Van Gogh' —tema que en el seu moment en va arrencar tantes llàgrimes com el relat—. La resta res han d'envejar aquests dos esmentats, però per raons diverses aquests en van fer plorar. Altres m'han arrancat un somriure, o m'han fet enfadar, però cap d'ells m'ha deixat indiferent
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada