“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 28 de gener del 2021

LA CASA DEL CEMENTIRI DE COTXES

 

La casa del cementiri de cotxes. Arturo Padilla

Vaig veure aquest llibre recomanat en un conte d'Instagram i em va cridar força l'atenció, especialment que semblés que era una història de por.

 Arturo Padilla ens porta una història protagonitzada per cinc amics, la Patri, en Salva, la Laura, en Gorka i l'Ivan que es perden al prendre una carretera equivoca que els durà fins a una casa que sembla abandonada i que es troba rodejada de cotxes desballestats. La Laura coneix la llegenda d'un nen que, igual que ells, es va perdre al bosc i que es va quedar a viure en una masia abandonada. Va començar a matar a la gent que s'apropava a casa seva, alhora que els desballestava el cotxe.
La por s'apodera dels cinc amics que es preguntaran que hi ha de veritat en la llegenda del ferroveller i, a mesura que la foscor de la nit avanci, actuaran i prendran decisions que poder no són les més encertades.

Estructurat en capítols curts que aniran donant veu a cada un dels protagonistes i escrit amb una prosa senzilla i molt amena, Padilla té l'encert de saber mantenir la tensió psicològica i el punt just de terror perquè el lector vulgui saber que és el que realment succeeix, qui dimonis és el ferroveller que viu en aquell indret i perquè actua de la manera que ho fa.

Crec que és una bona lectura per a joves que els costa endinsar-se en les pàgines dels llibres. A favor seu té la rapidesa en explicar els fets, sense perdre's en subterfugis, però sense deixar cap serrell solt; la tensió que manté des de l'inici fins al final. Els protagonistes que ens presenta: són joves universitaris amb els seus somnis, els seus enamoraments, desenganys, preocupacions i algun cantó fosc, amb el que els joves lectors es poden sentir fàcilment identificats. Tot i que he de dir que, jo que l'adolescència fa dècades que la vaig deixar enrere, he trobat a faltar alguna explicació que arrodonís més alguns dels personatges, com en Gorka o en Salva.

Si l'hi he de trobar un 'però' aquest poder seria el final. Un final del qual no sé molt bé que pensar, poder que és un xic precipitat. És cert que dona solució a totes les incògnites que ens ha anat plantejant al llarg de la trama, però ho fa de la manera adequada? Llegiu-lo i a veure què en penseu.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada