LA CASA DEL CEMENTIRI DE COTXES

 

Vaig veure aquest llibre recomanat en un conte d'Instagram i em va cridar força l'atenció, especialment que semblés que era una història de por.

 Arturo Padilla ens porta una història protagonitzada per cinc amics, la Patri, en Salva, la Laura, en Gorka i l'Ivan que es perden al prendre una carretera equivoca que els durà fins a una casa que sembla abandonada i que es troba rodejada de cotxes desballestats. La Laura coneix la llegenda d'un nen que, igual que ells, es va perdre al bosc i que es va quedar a viure en una masia abandonada. Va començar a matar a la gent que s'apropava a casa seva, alhora que els desballestava el cotxe.
La por s'apodera dels cinc amics que es preguntaran que hi ha de veritat en la llegenda del ferroveller i, a mesura que la foscor de la nit avanci, actuaran i prendran decisions que poder no són les més encertades.

Estructurat en capítols curts que aniran donant veu a cada un dels protagonistes i escrit amb una prosa senzilla i molt amena, Padilla té l'encert de saber mantenir la tensió psicològica i el punt just de terror perquè el lector vulgui saber que és el que realment succeeix, qui dimonis és el ferroveller que viu en aquell indret i perquè actua de la manera que ho fa.

Crec que és una bona lectura per a joves que els costa endinsar-se en les pàgines dels llibres. A favor seu té la rapidesa en explicar els fets, sense perdre's en subterfugis, però sense deixar cap serrell solt; la tensió que manté des de l'inici fins al final. Els protagonistes que ens presenta: són joves universitaris amb els seus somnis, els seus enamoraments, desenganys, preocupacions i algun cantó fosc, amb el que els joves lectors es poden sentir fàcilment identificats. Tot i que he de dir que, jo que l'adolescència fa dècades que la vaig deixar enrere, he trobat a faltar alguna explicació que arrodonís més alguns dels personatges, com en Gorka o en Salva.

Si l'hi he de trobar un 'però' aquest poder seria el final. Un final del qual no sé molt bé que pensar, poder que és un xic precipitat. És cert que dona solució a totes les incògnites que ens ha anat plantejant al llarg de la trama, però ho fa de la manera adequada? Llegiu-lo i a veure què en penseu.