He de dir que la fantasia és un dels gèneres en els que em costa entrar. M'agraden les històries de mags i bruixes i poca cosa més. Sí que he de confessar que soc fan absoluta de Harry Potter, que he llegit totes les entregues de la saga. Que em va portar doncs a endinsar-me en les pàgines d’aquesta novel·la?, doncs les paraules d’en Neil Gaiman:’No podríem tenir un Harry Potter si no hagués existit l'escola de mags de Terramar'.
Mentre llegim ‘Un mag de Terramar’ anirem trobant similituds amb els llibres de J. K. Rowling : l'escola de mags, la rivalitat entre Ged i Jaspe, la solida amistat amb en Veça, poders obscurs que persegueixen al protagonista..., però hem de pensar que Terramar va ser abans que Hogwarts. Le Guin va escriure les històries de Terramar a la dècada dels seixanta/setanta, quelcom que no podem obviar durant la lectura. Ella és la precursora d'aquest tipus de llibres i aventures, els que han arribat després s'han nodrit dels seus escrits.
Terramar és un món essencialment aquàtic; on els mars guanyen la partida a les terres. Els seus habitants poblen un immens arxipèlag en meitat d'un vast oceà del qual no es coneixen els límits. En una d'aquestes illes, a Gont, neix el protagonista d'aquesta història, en Ged a qui tothom anomena Esparver. Un jove força curiós amb unes habilitats que el portaran fins a Roke, a l'escola de mags, per començar el seu aprenentatge. Una ombra fosca i misteriosa voldrà apoderar-se de l'Esparver, que es veurà abocat a una lluita sense quarter per intentar derrocar a les forces obscures.
L'escriptura de Le Guin és meravellosa. Tot i que la història se'ns explica d'una manera relativament fàcil, hi ha un ús molt extens del simbolisme al llarg de tota la novel·la. La història flueix de meravella i et veus atrapat dins de les seves pàgines. M'ha agradat tant que penso continuar amb la saga.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada