“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 10 de setembre de 2020

L' AMIGA GENIAL

 

L'Amiga Genial, Elelena Ferrante
 

Em vaig acostar a la seva lectura amb certes recances a través d'un club de lectura sobre autors italians. Havia vist la sèrie que em va agradar sense arribar a entusiasmar-me i les crítiques que havia llegit del llibre eren bastant eclèctiques: hi ha qui adora la saga i qui l'avorreix sobiranament.

 La història arrenca amb un pròleg que ens posa en antecedents de la desaparició d'una de les protagonistes. Fa dies que en Rino, el seu fill no en sap res i decideix posar-se en contacte amb l'amiga de la seva mare per demanar-li ajut. Això fa que l'amiga miri enrere i viatge fins al passat per rememorar els inicis d'una amistat que es remunta a la infantesa i que ha sobreviscut fins al moment actual.

 Estem doncs davant la història d'una amistat. La companyonia de dues noietes, la Rafaella Cerullo a qui tots diuen Lina i que per l'Elena és la Lila i l'Elena Greco a qui anomenen Lenuccia o Lenú. Les dues nenes viuen en una de les barriades més humils de la ciutat de Nàpols durant la dècada dels cinquanta. Allà comparteixen escola, carrer i jocs i on, a l'inici, a base de silencis mesurats i paraules poques vegades dites es va forjant una amistat que esdevindrà indissoluble al llarg del temps.

 Ferrante ens fa un retrat exhaustiu de la gent del barri: les sempre complicades relacions entre veïns d'immobles adjacents; gent humil que només aspira a poder posar un plat a taula a la seva família, que es doblega davant la llei dels més rics i a qui i a qui els corroeix l'enveja, que poden arribar a les mans amb suma facilitat, sigui a causa d'una borratxera o de la impotència de veure que mai prosperaran com els seus veïns. Tots ells conformen el cor de personatges secundaris imprescindibles per complementar la història.

I en aquest ambient oclusiu, gris i empobrit anirem seguint el procés de creixement personal, intel·lectual i inclús social de les dues amigues. Canvis que provocaran certa rivalitat entre elles, encara que sempre unides per la seva incondicional amistat: sempre tornen l'una amb l'altre, sempre es retrobem per complicada que sigui la situació.

 Lila i Lenù són dues personalitats quasi antagòniques. La primera és rebel per naturalesa, es mostra díscola davant qualsevol situació que li desagradi; és decidida; valenta no té por, o fingeix no tenir-la, a res; descarada i molt intel·ligent. Mentre que l'Elena és dòcil, conformista, espantadissa, reflexiva i molt intel·ligent. La intel·ligència és l'únic punt en comú entre totes dues. Tot i que són dues maneres molt diferents de fer servir aquest intel·lecte privilegiat que tenen.

 M'encanta el retrat que fa del Nàpols de l'època, especialment del barri on viuen les protagonistes, un dels llocs més pobres de la ciutat. M'agrada molt el perfil de les dues noietes. No m'enganxa gaire la seva manera d'escriure. De totes maneres crec que donaré una oportunitat a la resta de llibres, ja que la història si que m'agrada i les protagonistes m'han robat el cor; fets que pesen més que la poca atracció que la seva escriptura em provoca. 

 

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada