“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 14 de setembre del 2020

CANTEU, ESPERITS, CANTEU

 

Canteu, esperits, canteu. Jesmyn Ward
 

 

'Canteu, esperits, canteu' és un llibre de personatges. La trama té la importància de ser el vincle que es condueix fins als protagonistes de la història. És una novel·la que ens parla sobre la família, d'amor i d'addiccions; tot envoltat per una atmosfera carregada de realisme màgic i espiritualisme. Una història explicada per tres narradors: en Jojo, la Leonie i en Richie.

 A en Jojo el  coneixerem el dia del seu tretze aniversari. És un noiet mulat, fill de mare negre i pare blanc, criat pels avis materns —en Pa i la Ma, greument malalta— que adora als seus avis i té un vincle molt especial amb la Kayla, la seva germaneta petita, que provocarà la gelosia de la Leonie.

 La Leonie, s'embranca en un viatge en cotxe fins a la presó on és en Michael, l’amor de la seva vida. Amb ella aniran els seus fills. El viatge, que és l'excusa perfecta que Ward per presentar-os als personatges, està carregat de tensió, amarat d'ansietat i embolcallat de por. El lector pot sentir la claustrofòbia, la ràbia i l'enyorança que viatgen dins el vehicle. 

A través d'una successió d'analèpsies anirem coneixent les complexes relacions que hi ha entre tots els membres de la família d'en Jojo.

 A en  Richie. El coneixerem quan la família arriba a la presó És el catalitzador  que farà possible la reconciliació del passat i el pressent d’en Pa, però no només d’ell... No puc dic gran cosa més sense desvetllar massa coses. Només que mereix la pena saber qui és i que representa.

 Jasmyn Ward, amb una narració poètica, molt intensa i potent, ens presenta un seguit de personatges humans, creïbles, que creixen davant els ulls del lector; una atmosfera carregada, rural i decadent i un realisme màgic fosc i tenebrós. Tot i que la novel·la es situa en l'actualitat, hi ha moments que penses que et trobés llegint una història de fa segles. Les capes de racisme i violència resultants dels esdeveniments del passat llunyà es congelen sota la quotidianitat del present i esclaten constantment a la superfície volent ser reconegudes.

 'Canteu, esperits, canteu' és d’aquelles històries que t’acompanyen dies després de la seva lectura, especialment el personatge d’en Jojo. Una de les millors lectures que he fet aquest any. 

 

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada