“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

divendres, 9 de febrer del 2018

MUERTE CON PINGÜINO




«Los muertos estaban vivos hasta la hora de morir y la necrológica debía trnasmitir su calor, no la tristeza irremediable.»


Muerte con pingüino de Andrei Kurkov
Quan compres un llibre essencialment per què et crida l’atenció la portada, tens molts números d’acabar penedint-te del teu impuls. Per sort no ha estat el cas, tot el contrari! He gaudit de la lectura i molt.

La desesperança del primer capítol, que l’autor ens descriu  amb la mateixa naturalitat que ho faria amb el paisatge que veu a través dels vidres, fa que t’enganxis a la lectura de «Muerte con pingüino», i que comencis a empatitzar amb els dos protagonistes: Viktor, un escriptor arruïnat, a qui la seva dona ha abandonat i que, per pal·liar la seva solitud, decideix adoptar a Misha, un pingüí del zoo de Kiev. Però Misha dista molt de ser un company alegre, ell també està deprimit i a vegades es comporta com un faria un adolescent. La vida de Viktor sembla millora quan un diari li proposa una feina: escriure esqueles de persones que encara són vives. Res serà tan senzill com sembla i les coses s’aniran complicant i molt per aquesta estranya i ben avinguda parella.

 L'autor divideix la trama en 76 capítols breus, molt breus a vegades. Fa servir un narrador en tercera persona, focalitzat majoritàriament en la persona de Viktor. I ens situa l'acció a l'Ucraïna post soviètica, —sobretot a la ciutat de Kiev on resideixen els nostres protagonistes — un país violent i corrupte on les mancances estan a l'ordre del dia: és quasi impossible trobar assistència mèdica encara tenint diners per pagar-la, ja que no hi ha medicines; i on el parc zoològic regala els seus animals aquí els pugui alimentar.

Crec que ha de ser terriblement complicat convertir a un ésser com un pingüí, i a més deprimit, en un dels protagonistes centrals de la trama d’una novel·la i que aquesta sigui versemblant. Andrei Kurkov ho aconsegueix i amb nota. Misha és l'ànima de la novel·la i Kurkov un escriptor excepcional.

L'autor ha creat una novel·la amb una forta personalitat, convertint-la en una d'aquelles lectures que tardes temps a oblidar; esquitxada de tocs d'humor blanc, barrejades amb pinzellades d'humor negre... com els colors del pingüí. Situacions que moltes vegades vorejat l'absurd, que semblen impossibles, però que el lector acaba creient-se i gaudint-les; tot gràcies a la mestria de la ploma de Kurkov.
Ja he dit que la portada crida l'atenció, però és que tan bon punt obrim el llibre seguirem bocabadats amb la seva "entradeta" i d'aquí al deliri només hi haurà un pas.

«Muerte con pingüino» és una novel·la escrita amb un estil molt personal, on la tristesa i la melangia planen per totes les seves pàgines. Una novel·la negra amb un toc de tendresa que ens el proporcionen Misha i la petita Sonia. Una original trama d'intriga i misteri allunyada dels tòpics i clixés del gènere.


«Hace falta un toque de distinción... y han pensado que un entierro con pingüino seria lo suyo. Un animal que viste de luto, blanco y negro. ¿Me entiende?» (pàg. 199)


2 comentaris :

  1. Ja fa dies que veig aquest títol tan suggerent i que m'atreu. Me l'apunto, sembla molt interessant i una mica diferent.

    ResponElimina
  2. No n'havia sentit parlar però m'ha cridat prou l'atenció

    ResponElimina