“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 27 de febrer de 2017

ALGUNA COSA NO DEL TOT NETA, PERO NO GAIRE PERILLOSA



«Per què a vegades el paradís d’un és una presó per l’altre?.»

Alguna cosa no del tot neta, pero no gaire perillosa
«Alguna cosa no del tot neta, però no gaire perillosa» és una novel·la coral, amb quatre protagonistes: Àngels, Oriol, Agustí i  Ricard. Quatre personatges molt diferents, que sembla que no hagin de tenir res en comú,  però que sí que ho tenen i a poc a poc les  seves vides s’aniran creuant, no sempre de la millor manera. Quatre persones que no es comporten d’una manera políticament correcte en la majoria de les ocasions.

Ignasi Oliveres dibuixa quatre personatges rodons, que evolucionen al llarg de la trama. Personatges amb llums i ombres, que actuen d’una determinada manera atenent al que ells creuen que necessiten i sense pensar gaire (a vegades gens), amb les conseqüències de les seves actuacions. Personatges creïbles, que ens són propers.
El marc escollit per l’autor és la Barcelona actual, fent una descripció acuradíssima dels escenaris per on es passegen els protagonistes; si coneixem mínimament la ciutat, ens costarà molt poc seguir els seus passos i albirar els llocs pels quals passen.

Oliveres fa un retrat fidedigne de la societat en què vivim, on res ni ningú és realment el que sembla; on tothom es mou pels seus interessos; on el material s’imposa per sobre del moral; on el fi justifica els mitjans per poc ortodoxos que aquests siguin. On el jo, predomina per sobre del nosaltres. I acabes al llibre amb un regust agredolç, el que et provoca una molt bona lectura que et fa veure la podridura de la societat materialista en què vivim i que normalment acatem sense qüestionar-nos-la.

Un dels grans encerts de l’autor és plantejar-nos aquests fets sense jutjar-los, sense prendre partit ni pontificar sobre el bé i el mal; sinó que ho fa des de la distància, mostrant-nos el que hi ha, perquè siguem nosaltres com a lectors els que jutgem i prenguem partit, els qui decidim si està bé o no, si acceptem les regles del joc o ens solvatem.

Evidentment, Oliveres, no només ens parla d'aquesta cara menys agradable de l'ésser humà, també reflecteix perfectament l'amor en les seves diferents facetes: el d'una filla pels seus pares; el de dos germans; el de la parella que fa mil anys que estan junts i s'adora com el primer dia o el del jove que s'enamora perdudament.

Quatre històries fictícies que no tenen un final feliç. Quatre personatges inventats, però que són reals, que són gent amb la qual convivim cada dia, que no viu tant lluny de nosaltres i que ens faran replantejar quina és la veritable naturalesa de l’ésser humà.

Una lectura additiva, que no ens deixarà apartar els ulls de les pàgines, que ens farà avança a bon ritme fins al final. Merescut Premi literari Autor Revelació


«Ara només li queda tornar a començar de zero. Un altre cop» (pàg. 14)




1 comentari :

  1. Me'l van recomanar fa poc i ja el tinc a casa esperant. Ara encara en tinc més ganes :D

    ResponElimina