“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dimecres, 15 de febrer de 2017

L'ANIVERSARI



«No recorda res d’etapes anteriors a la seva infància: els records comencen dins un jersei. A les fosques.»


L'aniversari
«L'aniversari» comença amb dues històries paral·leles: per una banda tenim a una parella, que després de més de vint anys de matrimoni, ha vist com la rutina s'ha instal·lat en les seves vides. Només el silenci sembla ser l'alternativa a unes paraules que fereixen i creen conflictes on no hauria d'haver-n'hi. Però ell no es resigna i decideix donar una sorpresa a la seva dona per celebrar l'aniversari, per això es troben, cadascun amb els seus pensaments, travessant un bosc amb el seu cotxe. Per altra banda dos nens juguen a viure les seves lectures en aquest mateix bosc.
L'autora va alternant els capítols de les dues trames, tan diferents entre si que sembla que res pugui connectar-les.

Des de bon començament hi ha un nexe comú a les dues trames, la literatura: tant la dona, com els dos infants que juguen al bosc, són grans lectors. Ella recita i tradueix versos mentalment quan se sent angoixada; ells escenifiquen els llibres que llegeixen, prenent-se-les de memòria. La literatura és per a tots tres alguna cosa més que pur entreteniment, és una forma de vida.

Amb una prosa acurada i evocadora; un llenguatge que juga amb la simbologia; i un estil profundament intimista, l’Imma Monsó ens presenta un thriller on el que preval són les emocions i els sentiments dels protagonistes; on els silencis són molt més aclaridors que les paraules.

L'autora manté la tensió narrativa i dosifica la informació que va donant al lector, arribant a crear un ambient opressiu i claustrofòbic tant pels personatges com per qui llegeix. Aquesta tensió, creada des del primer capítol, hem de sumar-li la intriga per saber quin serà el nexe d'unió entre les dues trames, que sembla que només comparteixin l'espai físic.
«L'aniversari» és una novel·la amb una trama senzilla, sense gaire acció i on el realment important són els personatges, que passaran de ser un perfectes desconeguts a mostrar la seva part més intima al lector.
L’Imma Monsó crea uns personatges rodons,  amb un món interior complexa. Són ànimes solitàries que viuen en el seu propi món, confonen moltes vegades la realitat amb la ficció.

«L'aniversari» ressalta el poder del llenguatge, de les paraules, i les seves diferents interpretacions: els mals entesos als quals poden dur segons quina siguin la traducció que d'elles fem.
Si alguna cosa posa en relleu «L'aniversari» és que la manca de comunicació és un dels grans mals de la nostra societat.


«Ets massa torracollons per suïcidar-te. Cal una impulsivitat que no tindràs mai.» (pàg. 253)




3 comentaris :

  1. A mi em va agradar molt!!
    La tensió, la incògnita que crea... Molt!

    ResponElimina
  2. No vaig se capaç d'acabar-lo, no em va enganxar ni vaig entendre el perquè de tot plegat. Ni tan sols vaig trobar aquesta tensió de què parles, no només tu sinó altres persones que ho han llegit i ressenyat.

    ResponElimina
  3. Té una pinta impressionant. Gràcies per la ressenya, Bruixeta! Petonassos.

    ResponElimina