“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 6 de març de 2017

PROCÉS ENVERINAT


«Sense proves ni altres testimonis, no hi havia manera d’esbrinar qui eren els assassins de la moto.»
Procés Enverinat
«Procés enverinat» és el cinquè lliurament de la saga protagonitzada pel sotsinspector dels Mossos D’Esquadra, Emili Espinosa. En aquesta entrega, Salvador Balcells, posa al seu protagonista — Ell, que no s'ha volgut embolicar mai en política — al capdavant d’un cas que té com darrere fons un tema de rabiosa actualitat a casa nostra: el procés independentista.

Balcells ha creat un personatge una mica peculiar.  Espinosa no és un policia heroic, més aviat al contrari. Ve d'un altre cos com és el de la Guàrdia Civil, és valencià encara que viu a Torreforta,Tarragona; al seu antic treball va tenir seriosos problemes per parlar català. Casat amb una tortosina, és pare de dues filles amb les quals té una relació complicada, per dir-ho d'una manera suau, especialment amb la petita, que no dubta a posar sempre que té ocasió, en entredit la feina del seu pare. Per a més inri és independentista militat d’un partit polític i si això no fos prou per al pobre Espinosa, a més a més la seva parella és una noia (cosa ja prou dura de pair per una persona com el sotsinspector) que el seu pare coneix prou bé i sap que pot arribar a ser una font de conflictes.

«Procés enverinat» és un llibre de ficció, amb personatges ficticis, però que tracta d’un tema de rabiosa actualitat. Jo personalment és el primer llibre de ficció, més concretament de novel·la negre, o com diu l’autor: novel·la policíaca amb tocs costumistes, que llegeixo on un dels protagonistes indiscutibles és el procés independentista. Cert és que escriure una novel·la amb una trama situada en un moment històric tan recent que va generant notícies diàriament no és gens fàcil i el mateix Salvador Balcells ha dit que algunes escenes han hagut de ser modificades arran de les informacions sortides diàriament.

La novel·la mou dues trames paral·leles: per una banda la mort d’un col·laborador, militant del MIC (Moviment Independentista Català) en una parada independentista al Vendrell; i per altra la mort d’Alfons Adell, diputat al congrés de Madrid per l’UDP (Unió Democràtica Popular), per la ingesta d’un bolet verinós en un restaurant de Tarragona.

M’agrada’t les picades d’ull que trobem al llarg de la novel·la: a la Mina Fuster, inspectora tarragonina creada per Margarida Aritzeta i alguns dels polítics actuals, que sense esmentar-ne el nom tots poden visualitzar qui és:

«Anava vestida [...] amb roba comprada en una botiga d’una gran cadena o en un hipermercat, potser seguint la moda d’un jove polític que es vantava de fer servir roba barata i funcional.» (pàg. 34)

Un dels grans encerts de les novel·les protagonitzades per Espinosa són precisament els personatges, començant pel propi sotsinspector i els qui l’envolten. Tots ells són reals, persones de carn i ossos, a qui poden visualitzar en el seu dia a dia.
 Balcells combina amb una habilitat digna d'enveja la vida professional i privada del seu protagonista; prenent aquesta última una rellevància prou important per tenir entitat pròpia, però sense eclipsar mai la veritable trama del llibre. Despertant d’aquesta manera la necessitat, en el lector, de saber més sobre Espinosa i les relacions que manté amb el seu àmbit més íntim i familiar, a l'una que les que manté amb superiors, subordinats i iguals en l'àmbit professional; sense perdre en cap instant l’interès, que sempre va in crescendo, per les investigacions que el peculiar policia té entre mans.

«A ell li hauria agradat viure en un país normal, on poder fer, simplement de policia.» (pàg. 109)




1 comentari :

  1. Han passat al davant "Els Crims del Convent", però el tinc pendent.

    ResponElimina