“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 28 de març de 2016

QUADERNS

«Ha estat culpa nostre. Tot és per culpa dels quaderns!»
Ressenyar un llibre no és mai cosa fàcil, almenys per a mi, i si a sobre és el llibre d’una persona a qui coneixes fa temps i amb la que comparteixes l’amor per la lectura... encara és més difícil. O això pensava jo abans de llegir-me “Quaderns”, el primer llibre de la Ramona Solé més coneguda per tots nosaltres com a Jomateixa, mon amb el que signa en el seu bloc Tumateixllibres.

I dic que és senzill fer la ressenya perquè el llibre m’ha donat tot allò que busco en una lectura: m'ha fet somriure amb algunes frases; m'he sentit identificada amb situacions, poder perquè també visc a un poble petit; m'ha fet patir de valent, inclús emocionar-me. Que més es pot demanar? Res. Perquè a més a més està impecablement escrit.



La novel·la comença amb una veu en primera persona, en un capítol que es neguiteja i es convida a seguir amb la lectura, —poc tardarem a saber que és la veu de la Sara, l’escriptora que ha desaparegut—, lectura que ens atrapa irremeiablement en aquestes primeres planes.
El narrador principal és una veu en tercera persona que ens anirà explicant el devenir de la història.
Una historia lineal en el temps quan parlem de la trama principal, la desaparició i recerca de la Sara; amb salts enrere en el tems quan es tracta de les trames secundàries o quan és necessari per donar-nos informació del passat dels protagonistes.

Amb unes descripcions curtes però, al mateix temps, elaborades que ens donen tota la informació que necessitem per fer-nos una idea dels escenaris i dels personatges. Fent un dibuix fidedigne de la gent de poble: units davant una adversitat, però sense deixar mai de xafardejar ampliant i corregint els fets. Un llenguatge senzill, net, polit. La Ramona crea una novel·la coral on tot el poble és protagonista de manera directe o indirecte dels fets que hi succeeixen.

M’ha agradat moltíssim com ha tractat les escenes una mica pujades de to. On explica el just per posar-nos en situació, però deixa prou espai a la imaginació de cadascú. Una manera subtil i molt elegant de fer-ho, un punt mitjà que no sempre és fàcil de trobar. També he trobat entranyables les dues nenes i els seus quaderns que donen títol al llibre, tot i que jo pensava que tindrien una mica més de protagonisme i m’he quedat una mica amb les ganes de saber més sobre ells.

Com deia al principi a mesura que anava llegint m’hi ha anava sentint identificada amb moltes de les coses que la Ramona explica en la novel·la. Poder perquè també visc en un poble petit amb tot el que això comporta per bé i per mal.
«Als pobles ja se sap que la xafarderia és l’esport oficial» (pag. 110)
Poder perquè sóc addicte als llibres i tinc un marit que remuga per aquest fet, encara que ell també llegeix tot el que el seu temps li permet.
« El Carles sempre li deia que era una “adducte” a la lectura, esbufegant una mica despectivament, tot i que ella sabia que ell també s’havia llegit la majoria de llibres que tenien a casa.» (pag. 49)
Poder perquè sóc blogera com ella i m’ha encantat la picada d’ull que ens fa.
«Ella era una gran cuinera i amb l’ajut del Ricard havien dissenyat un blog de cuina força atractiu, on a més també hi havia una secció de consells de salut. Els últims messos ja penjava dos o tres plats per setmana i tenia uns centenars de seguidors[...]» (pag.18)
O poder per tot plegat...

Només en queda felicitar a la Ramona, de tot cor, per aquesta magnifica novel·la; agrair al Marc que apostes per ella; i animar-los a tots dos a seguir treballant plegats.



Autor: Ramona Solé 
Editorial: Llibres del Delicte 
Idioma original: Català
Català Idioma de lectura: Català 
Pàgines: 246 
Sinopsi: Una escriptora amb agorafòbia desapareix en un petit poble lleidatà. Els quaderns on dues nenes, anoten els moviments que observen en els veïns de la vila seran el punt de partida d’una investigació que alterarà el ritme tranquil dels vilatans. 
Quan en Miquel, un mosso d’esquadra nascut al poble, s’assabenta que el cas pot destapar alguns secrets que afecten la seva família i que alimentaran les xafarderes que creuen saber-ho tot de tothom, s’involucra en la investigació. Però els comandaments l’hi impedeixen per la vinculació personal amb els fets. Sota les mirades dels veïns que comenten la investigació dels Mossos, la desaparició de l’escriptora condueix al descobriment de la doble cara d’un poble que viu amagant el que és i desitjant el que només poden ser en secret.


3 comentaris :

  1. Té una pinta estupenda! Me l'apunto sense pensar-m'ho ni un segon. ;)

    ResponElimina
  2. Tot i que la ressenya és una mica ensabonadora, és veritat que la Ramona ha escrit un bon llibre i que se n'ha sortit molt bé. Ens està agradant a tots els que l'estem llegint i segur que això l'animarà a continuar escrivint. Bo per ella, bo per nosaltres. Sí que és difícil ressenyar un llibre d'algú tan conegut per nosaltres, però ens ho ha posat fàcil.

    ResponElimina
  3. Caram, et puc dir sincerament que m'has emocionat, i estic molt contenta de que t'hagi agradat.
    Moltes gràcies!

    ResponElimina