“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 24 de març de 2016

MALDITA VERDAD

« Se preguntaba si sería capaz de seguir adelante y dudaba de su capacidad para afrontar riesgos, Tampoco tenía muy clara su idoneidad parta desempeñar un oficio cuyas exigencias se le antojaban cada vez mayores. No era un puto héroe. Carecía de superpoderes y no quería jugarse la vida ni encarar a un matón a cada paso.»
Devastador, colpidor, duríssim, serien els adjectius més adients per aquest llibre. Per què, que hi ha més angoixant que el dolor d’una mare per la mort del seu fill? Creieu-me que res.
Empar Fernández sap transmetre’ns el dolor de l’Olga, fa que el visquem en primera persona, que veiem aquesta mare enfonsada sense ganes de res, que l’únic que vol és saber que dimonis va portar al seu fill a prendre la decisió de traueres la vida. Vol respostes a les seves preguntes, vol una explicació allò que aparentment no en té.

“Maldita Verdad” ens parla de les relacions, personals i familiars; de sentiments tan absorbents com: amor, culpabilitat i dolor; del pes que les accions del passat tenen en el nostre present, un passat oblidat, amagat, que surt quant menys t’ho esperes per donar-te un cop de puny i fer-te caure en el més profund de l’abisme; de la relació sempre complicada entre pares i fills, sobre tot si aquests últims són adolescents que imposen un silenci i una barrera que els pares no saben com traspassar i del sentiment de culpa que això els genera.
«No conseguía encajar tanta ausencia. No si el que se ausentaba era aquel joven en feroz desarrollo en torno al cual había girado su vida durante mucho tiempo. Un chico de 16 años desgarbado y confuso que aparentaba no verla y simulaba no oírla, Y lo hacía bien. Un virtuoso.» (Pàg. 15).
És una novel·la negre? Sens dubte, però també és una novel·la intimista. L’autora ha sabut posar sobre el paper un cúmul d’emocions que ens arribaran molt endins, ens arrossegaran com un tsunami i ens faran empatitzar amb els protagonistes. Sentirem el dolor de la mare que ha perdut el fill, la impotència del jove que decideix treure’s la vida o els dubtes del jove investigador.

Empar Fernández es val d’uns personatges propers, creïbles, gent com la que ens creuem diàriament en les nostres vides. Uns personatges que es fan visibles als ulls del lector, que es reconeix en ells i les seves situacions. Els secundaris també estan molt ben treballats i prenen cos davant nostre.
I si un d’aquests personatges m’ha robat el cor és en Raúl, el jove aprenent d’investigador —encara no ho és, li manquen dos assignatures per acabar la carrera— amb l’autoestima una mica baixa. Un personatge singular, complex, que serà el que més tendresa ens despertarà, l’antagonista per excel·lència. El verdader fil conductor de tota l'obra.
« Raúl no soportaba hacer esperar y siempre llegaba con antelación. Era obsesivo y extremadamente concienzudo en algunos asuntos y de una dejadez rayana en la desidia respecto a otros. De hecho, como cuadro clínico, Raúl era de difícil diagnóstico y de imposible pronóstico.» (Página 66) »
L’autora ens endinsa en el sempre complicat mon de l’adolescència, dels primers amors, del perill de les xarxes socials, ens fa entrar en instituts de secundària de Barcelona, on qualsevol nano té accés fàcilment encara que no sigui estudiant del lloc.

També trobem una crítica social a la situació actual: okupes, desnonaments, presencia massiva d’immigrants de totes les ètnies en barris, tancament dels petits comerços de barriada, els de tota la vida.
«De hecho apenas quedaban bares ni cafeterías que no contaran con una pareja procedente de China al frente del negocio ni escaleras de vecinos en la no sobreviviera un puñado de jovenes pakistaníes o una pareja de magrebies con su prole. Ni rastro de los localess que tiempo atrás se repartían por las calles. Comprobó lo que ya sabía, que habían desaparecido para no volver las mercerias, las ferreterias y las bodegas y que no quedaban zapateros remendones . »(pag. 50)
I uns escenaris que també són propers, dues barriades de Barcelona: els carrerons de Poble Sec i la plaça Virrei Amat de Nou Barris. Als dos llocs cases humils, de gent treballadora: la d’en Raúl, que viu al pis de la seva àvia i la de l’Olga i en Daniel. Encara que no visquem o no coneguem la ciutat de Barcelona, ens podem sentir identificats amb dues barriades on viu gent treballadora.

Escrita amb un estil senzill, un llenguatge col·loquial, creant uns diàlegs naturals, amb descripcions concretes i situant-nos en els escenaris. Sense girs inesperats, ni gaires floritures. Amb la informació molt ben dosificada. Un narrador en tercera persona, prou allunyat dels protagonistes per a donar-nos a conèixer totes les seves arestes, ens durà de la mà durant tota l’obra, fent-nos entrar de ple en la investigació que en Raúl dur per esclarir que va dur a en Daniel a prendre la decisió de suïcidar-se.

I amb un ritme ràpid, sense ser trepidant, que avança dia a dia en la vida dels protagonistes anirem descobrint els verdaders motius d’en Daniel... aquells que fa anys ell mateix havia oblidat i que un seguit de notes — totes elles amb el mateix contingut, la mateixa grafia cada cop una mica més grossa i que arriben sempre el mateix dia, — l’hi recorden. Una veritat amagada darrere una mentida piadosa..., una veritat que no deixa de ser una “Maldita Verdad”.
L’ésser humà necessita respostes davant allò que no entén, davant el que el desconcerta, però hem de conèixer totes les respostes o hi ha algunes que és millor seguir-les ignorant?




Autor: Empar Fernández 
Editorial: Versátil (2016) 
Idioma original: castellà 
Idioma lectura: castellà 
Pàgines: 273 
Sinopsi: Desde su divorcio, hace ya varios años, Olga Bernabé convive con su hijo Daniel, que se ha convertido en un desconocido de 17 años con el que apenas cruza alguna palabra. Una noche de finales de septiembre, Olga regresa a casa a medianoche, agotada tras una larguísima jornada en el hospital en el que trabaja y sintiéndose más sola que nunca. Comprueba que Daniel no ha cenado y que está acostado en su habitación con los auriculares puestos. Decide no despertarlo, pero lo que descubrirá al día siguiente la impulsará a conocer la auténtica vida de su hijo. De la mano de Raúl Forcano, un investigador en ciernes, retrocederemos en la vida de los protagonistas, hasta llegar a un suceso que quizás sea mejor seguir ignorando. Conocer la verdad resultará para los implicados una verdadera maldición.



2 comentaris :

  1. Ostres, Bruixeta. No sé si seria capaç de llegir-lo. Buf...

    ResponElimina
  2. Vaig poder escoltar l'autora a Collbató i ja em semblava que havia de ser dur, però igualment el tinc a casa esperant torn...

    ResponElimina