AMB DITS DE MOLSA

«Van ser dues abraçades en una. Intensa, indeslligable. Petons i més petons. Plor i silenci es barrejaven en un acte d’amor indescriptible. Tres dones foses en una sola. Per uns instants el temps s’havia aturat .»

“Amb dits de molsa” és una novel·la que ens parla de persones i de sentiments. També de llocs, d’aquells llocs que portem al cort i que queden gravats a la nostra memòria i a la nostra retina; llocs dels quals volem fugir, als que volem tornar, que són part de la nostra identitat. 

Tres personatges molt diferents entre si, de llocs i situacions personals completament dispars, amb un nivell socioeconòmic que res té a veure, però que es creuaran gràcies a la ploma de l’autor. 

Si bé el principi de la novel·la ens pot dur a l’engany de pesar que es tracta d’una trama negra, res més lluny de la realitat, és cert que hi ha un mort que apareix flotant al port de Tarragona —més endavant, quasi al final sabrem de qui es tracta i perquè és mort—, però no seràs pas aquest el fil conductor de l’obra, ben al contrari.

L’amor, en tots els seus vessants, serà el veritable fil conductor: l’amor d’una mare per les seves filles, de les filles envers la mare; de família, el de la germana o les nebodes; l’interessat que només és moira per la cobdícia dels diners i l’estatus social; i el pur, desinteressat que només busca la companyia, l’afecte de l’altra persona, ser feliç. 

 
En els primers capítols trobarem diverses trames argumentals que a poc a poc aniran confluint cap a la trama principal. L’Alfons Cama amb molta habilitat i una extrema sensibilitat anirà unint els diferents escenaris —la Tarragona de les especulacions immobiliàries, abans de l’escat de la crisi del totxo, i els altiplans del Perú— els diferents personatges— la Roxana, immigrant peruana arribada a Tarragona buscant una vida millor; la Carlota filla i neta d’immigrants extremenys que és vàrem assentar a les barraques del Carmel, barri on encara viu el seu pare i del que ella va fugir; l’ Ignasi, tarragoní dedicat al negoci immobiliari amb cert poder adquisitiu. — fins a fer-los coincidir d’una manera natural i gens forçada. 

 
“Amb dits de molsa” és en essència la història de l’ Ignasi i la Roxana. Una relació que comença amb un contracte de feina, però que anirà molt més enllà. És una relació que es basarà en l’estimació i el respecte mutu. En la tendresa dels petits (grans) detalls. En un amor pur, sense cobdícia, que no s’alimenta del sexe o l’interès, sinó de l’amor pur i desinteressat.

 
L’autor crea uns personatges creïbles gràcies a la seva naturalitat i sobretot per la seva normalitat; no són gens forçats, és gent com la que ens podem creuar diàriament: ell, un home de negocis,l’agent immobiliari, en l’atractiu de la maduresa, que es troba en ple declivi tan econòmic con físic, que ha estat enganyat i manipulat. Ella, immigrant que intenta sobreviure en un país que no acaba d’entendre; on busca una seguretat econòmica i emocional. Pel mig, la Carla una jove amb fosques intencions que sense voler-ho els acabarà unint.

Les descripcions dels llocs són encertadíssimes per la seva brevetat, en poques paraules ens fa el dibuix del lloc o de la situació, petites pinzellades que van confeccionant diverses postals a través de les quals podem admirar els paisatges per on els tres protagonistes es mouen, així com podem fer-nos el retrat de les situacions que viuen. Aquí podem aplicar aquella màxima de què “menys és més”, l’autor no necessita expandir-se innecessàriament per mostrar-nos allò que vol que veiem.

Una novel·la de forts contrastos econòmics i sentimentals. On es demostra molt bé que els diners no ho podem comprar tot, que no donen l’estabilitat emocional que tots, d’una manera o altra, busquem; i en canvi si podem fer que en el nostre camí es creuin personatges interessats en el seu propi benestar, que no dubtaran en posar-nos la traveta.

Una molt bona lectura, àgil, ben escrita, amb un estil elegant alhora que senzill, que ens introduirà en les diferents conductes humanes i en el sempre espinós tema de les relacions personals.

Autor: Alfons Cama i Saballs
Editorial: Gregal (2015)
Idioma Original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 215 

Sinopsis:El cos flotant d’un home sense vida a les aigües del moll de Tarragona, l’arribada d’una immigrant peruana a l’aeroport de Barajas i la primera classe de ioga d’una noia de bon veure. Vet aquí l’inici desconcertant d’aquesta novel·la. La crisi, els paradisos fiscals, l’especulació urbanística, el món de la droga i la impunitat són elements destacats de l’obra que aniran empenyent els seus protagonistes per camins atzarosos, imprevisibles. En aquest context, Roxana, filla del Llac de l’Inca, compartirà amb els lectors la força de la seva passió, els sofriments que l’acompanyen i el neguit de l’enyorança. El contrapunt a la Roxana ens ve de la mà de l’Ignasi Torres, un constructor immobiliari fet a si mateix, divorciat, home contradictori, incapaç de trobar l’estabilitat amorosa.