MARE I FILLA

Autor: Jenn Díaz
Editorial: Amsterdam (2015)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 192
Gènere: novel·la
Sinopsi: La dolors, la Natalia, la Glòria, l’Àngela, la Violeta,l’Èrica...Dones amb home o sense. Dones que viuen vides, que de tan previsibles, sorprenen. Dones enamorades dones que mesuren l’amor, dones que es fan grans o dones que busquen i no troben, o troben i no ho saben.
Aquesta és una novel·la coral sobre les coses que són la vida. Sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra. Sobre els mons masculins habitats per dones i les frases fetes que els expliquen i els perpetuen. Sobre les mares, les filles, les germanes i les paraules i els silencis que les apropen o les separen.

<<<>>> 

« [...]I això és el que fa el pas del temps: fa l’amor deslleial, també el de les mares i les filles. .»

“Mare i filles” s una novel•la que es parla de dones, de dones amb homes, sense ells. De les relacions, molt presents en tot el llibre, amb els homes, entre elles. De la complexitat de mantenir aquestes relacions i sobreviure-hi. Si les relacions, en general, ja són prou complicades, les de mare i filla encara ho són més; és una relació forjada a base de la confiança o la desconfiança, del caràcter d’una i altre, de matisos, però per sobre de tot de l’amor. I per difícils que siguin, i ho acostumen a ser, és aquesta estimació la que farà que el lligam no s’acabi de trencar. Per què una mare sempre és una mare per molt complicada que sigui, per molt que:

“Tot seria més fàcil si la mare no fos la mare” (pag.11)

És una novel·la que ens parla, essencialment, d'emocions. Una veritable guerra de sensacions entre dones que estimen, pateixen, ploren, riuen, criden, es barallen i viuen la vida a la seva manera, com saben o podem. Unes vides gens fàcils per cap d’elles, vides plenes d’entrebancs i sorpreses, que ells viuen d'una manera força intensa.

“Mare i filla” és una novel·la coral sobre els lligams familiars i de parella, i com els afronta cada una de les protagonistes: la Glòria, la Natàlia, la Dolors, L’Àngela, l’Érica, la Violeta.... però també com aquestes relacions afecten d’una manera directe o indirecte als seus homes: L’Àngel, el Mateu, l’Enric...

Un llibre amb clares influències de Rodoreda, però és que la Jenn Díaz es va rellegir a l’autora catalana abans d’escriure aquesta obra.
Una obra atemporal, no especifica ni deixa veure gaire clar en quina època passa. Amb descripcions fetes a base de petites pinzellades, que són prou esclaridores per fer-nos una idea de com som aquestes dones: de les seves pors, les seves fòbies, el seu caràcter. De com som els escenaris pels quals es mouen: la casa fosca on viuen la mare i les dues filles junt amb la tieta; la casa amb jardí on se’n va la mare... Podem veure les flors d’aquest jardí, la buguenvíl·lia, que les dues cunyades cuiden amb tanta cura.

Un llenguatge planer, senzill, amb un narrador omniscient que ens va mostrant els fets a mesura que succeeixen o ens dóna referències del passat quan és necessari. No hi ha girs argumentals, ni un ritme trepidant, al contrari. És una novel·la lineal, pausada, on hi passen moltes coses, però a un ritme moderat: hi passa la vida, principalment, de quatre dones que s’han d’enfrontar a la mort prematura de l’home que les mantenia unides: L’Àngel —marit de la Glòria, pare de la Natàlia i l’Àngela, germà de la Dolors—. A partir d’aquesta pèrdua hauran de refer els lligams entre elles i encarar la vida d’una altra manera.
Personatges a qui veure'n evolucionar, d’una manera creïble. De qui aprendre’n una màxima: Millor no preguntar, millor ignorar que saber. A qui veurem estimar amb totes les seves conseqüències; amb passió, amb discreció, sabent-ne, aprenent-ne, jutjant i sent jutjades. El matrimoni i la maternitat, són conceptes molt present amb tot el llibre i veurem com cada una de les protagonistes els afronta a la seva manera, depenent de la situació en què els viuen.

Mare i filla és un melodrama molt ben escrit, una novel•la intima i plena de sensibilitat que enganxa des del primer paràgraf.